Basada en l’obra Better days, escrita per Richard Dresser a final dels 80, Días mejores es planta demà a les 21.30 hores i diumenge a les 20.00 hores a la sala Gran del teatre Principal per posar una mica d’humor a la ja famosa crisi. Àlex Rigola, director del Teatre Lliure des del 2003, dirigeix aquesta obra que es va estrenar en una petita sala de Girona i comença demà a Palma la seva gira fins al mes de maig.
Què us va captivar del text de Dresser?
És un text ideal per reflexionar. No he trobat cap comèdia que reflexioni sobre la crisi amb un to humorístic. Mitjançant la broma, l’obra proposa una bona reflexió sobre el moment econòmic que estam vivint actualment.
El moment és ideal per una obra sobre la crisi i els problemes econòmics.
És per això que he decidit dur-la a escena, perquè era un text que tenia guardat en un calaix des de feia temps, però no veia el moment de representar-lo.
Dresser la va escriure al 87. Quina crisi fa viure ell als personatges de l’obra?
Dresser va viure molt de temps als Estats Units i va patir la reconversió industrial i l’automatització. Els personatges són treballadors d’una fàbrica que han estat acomiadats perquè l’empresa no va invertir en investigació i desenvolupament, va quedar desfasada i va tancar.
Quina és la opció que prenen els personatges per sortir endavant?
Cerquen un sistema ràpid i fàcil de guanyar doblers, però s’adonen que no funciona. Decideixen treballar al marge de la llei, cremant cotxes i cobrant-ne l’assegurança.
Què té això a veure amb la situació actual?
Totes les crisis vénen donades, més o manco, pel mateix. Fins ara molts hem cregut que es podien guanyar doblers sense treballar i hem estirat molt més el braç que la màniga. Els doblers no es fan sense treball i l’obra reflexiona molt bé sobre aquest fet.
A l’obra no hi ha una solució per la crisi. Sou pessimista amb el futur?
No. L’obra té un final trist, però el missatge és que s’ha de vèncer la temptació de seguir pel mateix camí que ens ha duit a patir aquesta situació. S’ha de començar per acabar amb l’especulació. Era irreal que et comprassis un pis per 3 milions i un any més tard el venguessis pel doble.
A qui va dirigida l’obra?
És una història popular i molt gamberra en què els personatges viuen amb humor una situació límit. No és un teatre dens, el públic riurà i s’ho passarà bé durant gairebé dues hores.
Com a director del Teatre Lliure de Barcelona, creu que la crisi ha arrivat al sector teatral?
Crec que encara no hem tocat fons. Quant a públic, l’afluència no ha variat gaire en els darrers anys, però ara la gent aprofita més el dia de l’espectador.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.