TW
0

Setze obres pictòriques, tres sèries i tres artistes. Aquests són els ingredients bàsics de Tres, la mostra col·lectiva que s’inaugura avui a les 20.00 hores a la galeria Joanna Kunstmann, al carrer de Sant Feliu número 11 de Palma. Les pinzellades de la darrera època de tres dels artistes que habitualment exposen a la galeria: Maria Carbonero, Dolores Sampol i Horacio Sapere, donen cos a aquesta exposició que estarà oberta fins al proper dia 31 de gener del 2009. Els rostres ètnics de grans llavis i ulls penetrants i la figura femenina són el fil comú de les set peces que mostra Maria Carbonero (Palma, 1956) en aquesta ocasió. Les obres, de diferents formats, formen part del treball de l’artista al llarg dels darrers mesos. El paper és el suport que l’artista ha triat per aquesta sèrie, "perquè dóna immediatesa i qualitat a l’obra". Encara que la majoria de peces no tenen títol, Arrabal, Azabache i Buba són els noms amb què Carbonero n’ha titulades tres.

Pel que fa a la paleta cromàtica, l’artista s’ha decantat en aquesta ocasió pel blanc i negre, els colors primaris com el groc, el blau i el vermell. El color dóna vida a unes figures "que perden importància a favor de la "pintura en si", apuntà Carbonero, ja que destaca alhora que "com que es tracta d’art figuratiu també treball l’expressió", una expressió que l’artista deixa oberta a les interpretacions del visitant. Les traçades gruixudes de Carbonero contrasten amb la minuciositat de les pinzellades de Dolores Sampol (Palma, 1954), que mostra cinc de les seves obres, concretament olis sobre taula, realitzat per l’artista en els tres darrers anys.

La importància del detall

Uns pinzells que la família Miró li regalà i un llibre d’anatomia del segle XVIII que la fascinà, són el punt de partida, a Bosc dels pinzells. Homenatge a Joan Miró, d’una sèrie d’obres amb l’ésser humà com a tema central. La soledat i introspecció humanes s’accentuen a Vers al blau, ¿Bailas? o Dessus la mar, davall el cel, a través de cossos nus que deixen veure ossos i músculs amb gran detall. A través d’aquestes obres, en què Sampol combina parts del cos humà amb insectes, peixos i objectes com pinces d’estendre la roba o una sabata de taló, "simbolitzen la relació de poder de l’home i l’insecte i la voluntat de llevar-nos lligams per accedir a l’essència de l’ésser", segons l’artista. L’inconscient també és reflectexi a l’obra de Sampol, que des d’una reduïda i hiperrealista pintura dóna el poder a l’espectador d’imaginar històries "màgiques, absurdes i fins i tot surrealistes", apuntà.

Entre les exposicions Paisatges en Trànsit, a Miami, i Muntnya=Piano, a París, Horacio Sapere (Buenos Aires, 1951) pintà una sèrie de peces, quatre de les quals exposa en aquesta col·lectiva. Les obres de Sapere, que destaquen pel seu color, es caracteritzen per la combinació de l’estil abstracte amb el figuratiu. L’artista empra muntanyes que "es construeixen o es destrueixen, segons la visió de l’espectador" damunt objectes tan quotidians i racionals com una taula.

Horacio Sapere proposa en aquesta ocasió un "joc entre realitat i irrealitat obert a cada mirada", segons assenyalà el mateix autor. "A cada obra faig un plantejament, posant de manifest un suggeriment, que jo mateix em planteig i pel qual no tinc resposta ni en prenc partit", apuntà l’argentí que fa més d’una dècada que resideix a Mallorca. Entre els títols exposats hi ha Muntanya ocupada, Olot i Muntanya sleeping.