Arnau BusquetsPalma03/12/08 0:00
TW
0

Els balears llegim poc, els llibres en català són anormalment minoritaris i és necessària una reacció institucional que vagi més allà d’iniciatives puntuals. Aquesta és la reacció majoritària dels experts i professionals de la llengua i la literatura de l’Arxipèlag que ha consultat dBalears, després de conèixer les dades de l’enquesta sobre hàbits de lectura, elaborada per la Conselleria d’Educació i Cultura. S’ha de recordar que l’enquesta, presentada dilluns per la consellera Bàrbara Galmés, afirma que malgrat que el 78,7% de la població diu que pot llegir en català de manera fluïda, a la pràctica només un 20,7% ho fa en la nostra llengua. Per contra, el castellà és l’idioma habitual de lectura del 78,5% dels balears. Aquells que llegeixen consumeixen 9,5 llibres cada any. Si aquesta dada és certa, significa que cada any es venen a les Illes 5,4 milions d’exemplars. Però les dades també demostren que el 43,3% no llegeix mai i que el 57,9% no pot anomenar ni un autor que escrigui en català.

Un panorama desolador

D’entrada, les dades de població no lectora no han sorprès a ningú. El cap del departament de Filologia Catalana de la UIB, Joan Antoni Mesquida, creu que són el "reflex de la nostra societat, que és una d’aquelles que té més fracàs escolar" de l’Estat. El vicepresident de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, coincidí amb Mesquida ja que digué que són xifres "realistes, que ens demostren la magnitud de la tragèdia" i que ens permeten tenir una fotografia "bastant real" de la situació. Per a l’escriptora Antònia Vicens, el panorama és "desolador", i el també escriptor Biel Florit defineix la situació com a "tristíssima". "Un símptoma d’un analfabetisme creixent", assegura.

Per la seva banda, el filòleg i professor de la UIB Joan Mas afirmà ahir que vivim en una societat que està d’esquena a la cultura i que "només està pendent de fer doblers. Partim d’un dèficit cultural, i el primer que hauríem de fer és reconèixer-ho". Tot això, mentre que Galmés s’alegrava perquè "no estam pitjor que altres comunitats" i manifestava que les xifres de fracàs escolar no tenen a veure amb la lectura.

Els entrevistats es varen mostrar encara més preocupats per les dades referides al poc ús del català en la lectura. Segons Biel Florit, s’ha de "reaccionar, perquè això és tristíssim. No podem estar aturats, perquè si no, les coses solidifiquen. La nostra cultura està en fallida total i absoluta". Joan Mas creu que les dades demostren "l’anormalitat de la cultura catalana en un territori en què és la llengua pròpia. Tot està muntat a favor d’una llengua, i l’altra sobreviu".

Si bé reconeixen que la situació té un origen històric, tots reclamaren una major i millor actuació de les institucions. Antònia Vicens ho té clar: "Fan coses que no arriben a la gent. Gasten doblers fent punts de llibre i desaprofiten ocasions per donar a conèixer la cultura balear". Segons Joan Antoni Mesquida, s’ha de cercar "una solució innovadora" i no repetir el mateix tipus de campanya per enèsima vegada.

Pensar en el futur

Però, quina és la recepta màgica? Segurament cap, però d’entrada els experts consultats aposten per "seduir la gent a les escoles i instituts i aconseguir que els joves s’aproximin a la lectura sense estranyesa", diu Martí. I això només s’aconseguirà amb "polítiques a llarg termini", afegeix. En consonància, Mas creu que cal "alguna cosa persistent. Manca una infraestructura, manteniment i estar-hi al darrere". Així, els experts creuen que cercar solucions mitjançant iniciatives puntuals, com la campanya de lectura al transport públic, no és negatiu, però tampoc suficient. S’ha de fer més, sentencien.