Arnau BusquetsPalma02/12/08 0:00
TW
0

A recer de la pluja i del calabruix que ahir queia sobre l’Illa, Bernat Estaràs va rebre un intens i emotiu comiat a la parròquia de Sant Bartomeu de Valldemossa. El funeral pel músic i pintor (finat la semana passada, dies després d’una tràgica caiguda) va juntar familiars, amics, polítics i centenars de veïns i coneguts. En total més 400 persones ompliren una parròquia en la qual el fred de l’exterior no es notava, fruit de l’acumulació de gent i d’emocions.Nascut el 1935 a la mateixa localitat en què ahir es dua a terme el funeral, l’artista va destacar sobretot com a fundador, guitarrista i veu del grup Els Valldemossa, que rescatà i popularitzà les canços tradicionals mallorquines i dugué el nom de l’Illa arreu del món. Ahir, no només s’evocava la seva figura com a referent musical, sinó la proximitat i generositat com a persona.

Entre els assistents destacà l’artista Nils Burwitz, que recordà Estaràs dient que havia començat a pintar per "tenir feina" quan se li "apagàs la veu". També eren dins la parròquia la coordinadora de l’OCB, Antònia Serrano; la presidenta del PP balear (i familiar del difunt), Rosa Estaràs; el galerista Joan Oliver Maneu; el director insular de cultura, Maties Garcies; Tolo Güell i William Graves.

Cançons per al record

Un altre dels presents fou l’exbatle del poble Joan Muntaner, així com Jaume Vila, el batle actual. Vila és un dels integrants del cor que ahir interpretà diversos temes durant la ceremònia, com la infal·lible La vall del riu vermell. Tomeu, germà petit de Bernat, era ahir a Valldemossa, després que la notícia de la mort el sorprengués a l’Índia. Tres cançons sonaren ahir de la mà de Tomeu, la seva dona Genia Tobin, el pianista Miquel Brunet i els guitarrista Martín Díaz i Fernando Patuto.

Un d’aquests temes fou Nostalgia, un tango d’aquells que tant agradaven a Estaràs. L’artista, a qui els amics descriuen com un un home que sabia viure bé, va entrar al món de la música amb només 17 anys en companyia dels seus germans Rafel (mort l’abril de 2007) i Tomeu. Amb Els Valldemossa portà durant 45 anys els sons de les cançons mallorquines per tot el món. El 2004 deixà el grup, gravà un CD amb en solitari amb les cançons que més li agradaven i es dedicà a la seva altra gran afició: la pintura. Sota la firma de Bartomeu Reüll (el malnom de la seva família) destaquen les seves aquarel·les de paisatges mallorquins, sobretot els de la seva estimada Valldemossa.

Ahir, el poble de la Serra li demostrà que l’afecte era recíproc. La seva neboda Lara pronuncià unes senzilles i emotives paraules davant els assistents, que arrancaren el darrer aplaudiment de l’horabaixa. Lara destacà de l’oncle l’"esperit alegre", i la voluntat de fer "que la gent s’ho passàs bé". Ahir no es varen sentir gaires rialles a Valldemossa. Per contra, s’hi veieren moltes llàgrimes, però en record de tants somriures que Estaràs provocà.