“La poesia no et dóna per viure: et fa viure”

Creació i recerca

Nascut a Palma el 1984, Joan Tomàs Martínez és llicenciat en Història, ha acabat un màster en Història comparada i ara mateix fa un doctorat en Arts Plàstiques. A l’estudi s’hi uneix la seva passió per la poesia i pel teatre, creant un triangle en el qual els tres angles són imprescindibles: "No podria deixar de fer cap de les tres coses. Seria una automutilació!". Segons explica, la combinació d’aquests tres elements li permet reflexionar sobre "els límits entre la recerca i la creació, per veure com interactuen entre elles i què ens poden aportar". Així, la investigació que fa a la universitat acaba sent un dels inputs que tot creador necessita.

És un dels tres membres fundadors de la companyia Corcada Teatre, un grup amb filisofia de creació col·lectiva i artesanal que vol potenciar la simbiosi entre teatre i poesia. L’objectiu és evidenciar que "les arts tenen un tronc comú bestial, i això sembla que ho hem oblidat avui dia, amb tanta especialització i compartimentació".

Sense fronteres

Per això, volen demostrar que les fronteres entre aquests dos gèneres "no existeixen, poetitzant el teatre i fent una teatralització de la poesia". Martínez defensa que s’emuli la figura del trobador per rescatar una poesia que "s’està museïtzant. Cal que sigui viva, que torni a l’oralitat i interactuï amb l’espectador". En definitiva, que hi torni la teatralitat. O el que és el mateix: que la poesia no es basi a imprimir-la i llegir-la, sinó a articular-ne el text de manera que, en compartir-lo amb el públic, s’hi afegeixi informació.

"Que l’acte performatiu sigui un plus, millor que llegir el poema a casa". Això ha d’implicar un procés d’experimentació i de cerca de noves possibilitats, ja que no es pot fer només una juxtaposició de discuros: "he vist poetes treballar amb els DJ. Uns estaven bé, i altres eren un desastre". Realista, el mallorquí és conscient que "la poesia no és un mitjà de vida. No et dóna per viure, però et fa viure".