L’univers de Joan Miró és prolífic i extens. Pintura, dibuix, gravat, ceràmica, obra gràfica o l’escultura foren algunes de les arts que el mestre català va conrear en 90 anys de vida. Dia 25 de desembre de 1983, Miró s’endugué les seves esteles de colors cap a un altre univers. El proper dia de Nadal farà 25 anys d’aquella partida, però el seu record entre els palmesans no defalleix, sinó que pren embranzida.
Amb la mirada fitada a perdurar la seva memòria humana i artística, la Fundació Pilar i Joan Miró ha preparat un atapeït programa cultural per commemorar l’aniversari. Música, teatre, art visual i pintura seran les arts que faran part d’aquests actes que, segons anuncià ahir la regidora de Cultura, Nanda Ramon, s’allargaran tot el 2009.
"Avui Miró és més viu que mai", assegurà el nét de l’artista, Joan Punyet, en recordar la figura del seu avi. "Un home que, a més d’artista, tingué sempre una vessant humanitària i filantròpica perquè el segle XXI fos millor per a nosaltres", assegurà. Aquesta implicació social de Miró serà una constant en els actes de commemoració. Així ho recordarà Al foc, el Merma, aquell titella grotesc i malfactor creat per Miró i Joan Baixas l’any 1978 i que, després de trenta anys de voltar pel món fent de les seves malifetes, tornarà a Palma per cremar a les fogateres. "Miró deia que el franquisme començà amb el Gernika i es tancà amb el Merma", assegurà Joan Baixas durant la presentació dels actes. Precisament ara, "ha arribat l’hora de complir la darrera voluntat de l’artista que el va crear", comentà el director teatral. Així doncs, dia 19 capvespre, al passeig del Born, el ninot de la mentida cremarà a la foguera. "Amb això és tancarà un cicle horrorós", sentencià.
Però aquest no serà el primer acte del programa commemoratiu. Dijous dia 18, el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard inaugurarà l’exposició Joan Miró. Cartells, un repàs amb més de cent vint obres distribuïdes en àmbits i principis en els quals creia amb fermesa. "L’exposició recull cartells realitzats a partir dels anys cinquanta i que estaran estructurats en temàtiques com amb els amics, amb les arts, amb el país o amb Mallorca", explicà ahir la directora del centre, Cristina Ros. Precisament aquest darrer àmbit serà el més extens de la mostra i s’hi reflectirà "l’esperit de Miró en l’ajuda cap als joves artistes i les entitats que defensaven la llengua i la cultura", afegí.
L’altra exposició que fa part del programa té com a eix central les dones vistes a través dels ulls de l’artista. Joan Miró. Evocació de la imatge femenina, una seducció primerenca de l’artista que s’inicià en la seva etapa de formació. Aquesta va des dels seus primers nus femenins del 1915 i passant per la fase d’estilització de la figura, fins als retats imaginaris (1929) i el seu desig d’assassinar la pintura el 1927 amb el seu qüestionament de la pintura convencional. La directora de la Fundació, Magdalena Aguiló, desgranà ahir altres components purament artístics que es veuran al centre, com la presentació dels 50 anys de la publiació Je travaille comme un jardinier, d’Ivon Taillander, i la xerrada que protagonitzarà el seu autor el 16 de gener, entre altres activitats i tallers.
Els audiovisuals també hi seran presents amb l’estrena del documental Els astres fosforescents dels caragols, de Perifèrica Produccions; i la música serà a càrrec d’Ensemble Sigma Project, amb el concert dansa Miró Promenade, dia 20 a les 12.30 a la Fundació. Però els actes no se centraran just a Palma. El Consell serà l’encarregat de transportar l’esperit de Miró arreu de l’Illa amb una exposició sobre els valors de l’artista, afirmà ahir la consellera Joana Lluïsa Mascaró. Al programa també s’hi afegirà l’Obra Cultural Balear amb la gala dels 31 de Desembre dedicada al geni.
Una petita mostra de tot el llegat que Joan Miró ens deixà i que encara és ben viva.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.