Juan Marsé, Premi Cervantes 2008

Marsé  va néixer a Barcelona el 8 de gener de 1933 com Juan Faneca Roca, però en quedar orfe de mare en el mateix part va ser adoptat pel matrimoni Marsé. Els seus primers anys transcorren entre Barcelona i dos pobles de la província de Tarragona on vivien els seus avis, Sant Jaume dels Domenys i Arboç del Penedés, com detalla a la seva pàgina web oficial. El mateix s'ha definit en alguna ocasió com un escriptor autodidacte, “un novel·lista català que escriu en castellà”.

D'al·lot va ser un mal estudiant i passava el temps entre la seva escola, el Col·legi del Diví Mestre, i com qualsevol altre al·lot, jugant al carrer i descobrint els escenaris que més tard conformarien el seu particular univers literari. Als 13 anys va aconseguir la seva primera ocupació: aprenent de joier.

Ja en els anys 50 gràcies a una amiga, Paulina Crusat, va publicar els seus primers relats a la revista 'Insula', dirigida per José Luis Cano. Mentre treballa al taller de joieria per les tardes es treuen uns diners extres a la revista de cinema 'Arcinema', gràcies a la qual descobreix la vida bohèmia. A instàncies també de Crusat, envia un conte al Premi Sèsam i el guanya.

PRIMERA NOVEL·LA

Durant el servei militar a Ceuta, als 22 anys, va començar a planejar la seva primera novel·la, 'Tancats amb una sola joguina'. La va acabar el 1958, i la va presentar al Premi Biblioteca Breu de Seix Barral, quedant finalista.

En els 60 i seguint el consells de Jaime Gil de Biedma i Carlos Barral se'n va anar a París, allà va exercir de 'garçon de laboratoire' en el Departament de Bioquímica Cel·lular de l'Institut Pasteur, va traduir guions de pel·lícules franc-espanyoles i va fer classes d'espanyol a Teresa, la filla del pianista Robert Casadesús, que prestaria el seu nom a la més cèlebre de les seves novel·les.

El 1962 torna de París i publica la seva segona novel·la, 'Aquesta cara de la lluna', avui repudiada pel seu autor i despenjada del catàleg de les seves obres completes i comença la seva relació amb el PCE.

Després va tornar a Barcelona i va publicar 'Ultimes tardes amb Teresa', Premi Biblioteca Breu el 1965. Instal·lat en la seva vocació de novel·lista, va abandonar el taller i la redacció d''Arcinema' i es va casar amb Joaquina Hoyas. En aquests anys es guanya la vida escrivint publicitat, solapes per a alguns llibres d'Editorial Planeta i diàlegs cinematogràfics al costat del seu gran amic Juan García Hortelano. El 1970 és redactor cap de la revista 'Bocaccio'.

'SI ET DIUEN QUE CAI'

Els 70 publica sense excessiu èxit 'La fosca història de la cosina Montse', novel·la que descobriria les claus de l'univers literari que ha continuat conreant fins a la data, i comença una novel·la en la qual es proposa rescatar la seva infantesa. 'Si et diuen que vaig caure' es convertirà en la seva altra gran obra de maduresa. Censurada a Espanya, Marsé es veu obligat a publicar-la a Mèxic, on rebrà el Premi Internacional de Novel·la.

El 1974, comença a publicar a la revista de nou estrenada 'Si us plau' una columna de retrats literaris de personatges d'actualitat: actrius, polítics, dames i damisel·les de societat que tindran un gran èxit.

A finals dels 70 realitza alguns treballs per al cinema -freqüentment amb Jaime Camino-, que l'escriptor defineix com a “rigorosament alimentaris i sense el menor interès artístic”.

PREMI PLANETA

El 1978, amb 'L'al·lota de les bragues d'or' guanya el Premi Planeta i amb ell diversos milers de lectors. Després continua alimentant la seva suggeridora visió de la Barcelona de la postguerra amb 'Un dia tornaré' (1982) i 'Ronda del Guinardó' (1984).

Aquell mateix any sofreix un infart que fa necessària una complicada intervenció quirúrgica. Tanmateix, als dos anys tornarà a publicar, aquesta vegada una col·lecció de relats sota el títol de 'Tinent Brau' (1986).

La dècada dels 90 va suposar la consagració definitiva de l'escriptor barceloní amb la recepció de nombrosos guardons literaris. El 1990 va ser destacat amb el premi Ateneu de Sevilla per 'L'amant bilingüe'. El 1994 'L'embruix de Shanghai' li va valer el prestigiós Premi de la Crítica i l'Aristeión, guardó que concedeix la Unió Europea als dos millors llibres de creació i traducció d'entre tots els publicats als seus països membres i llengües respectives.

El 1997, és guardonat amb el premi Juan Rulfo de Literatura Latinoamericana i del Carib, el més prestigiós de Llatinoamèrica, dotat amb 15 milions de pessetes.

PREMI NACIONAL DE NARRATIVA

Després de set anys de silenci, Marsé va publicar 'Cues de dragó', novel·la que la crítica va saludar de manera entusiasta com una tornada al món narratiu de la Barcelona urbana i altres obsessions de l'autor. Per aquesta novel·la va rebre el Premi de la Crítica i el Premi Nacional de Narrativa.

El 2002, Espasa va publicar 'Contes Complets' amb tots els relats escrits per Marsé des de 1957, i que van anar apareixent a les pàgines de diferents publicacions com 'Destinació', 'el Gall Salvatge', 'Rumbs' o 'La Vanguardia'.

A més, Seix Barral va rescatar 'La gran desil·lusió', un “llibre personal”, escrit originalment els setanta, que recorre les dècades dels trenta i quaranta a través de “una espècie de miscel·lània d'imatges i records que remetien tant a notícies i dates històriques com a vivències, modes i costums vinculats en esdevenir-se quotidià, a la memòria popular d'una època”.