Un fred de neu sacsejà ahir Valldemossa. La població de la Serra es despertà amb una notícia que deixà a alguns glaçats. El músic i artista Bernat Estaràs, més conegut com Bernat Reüll, moria a 73 anys. Dies abans, una fortuïta i innocent caiguda l’havia duit fins a urgències, on quedà per prevenció fins al seu tràgic final, ahir de matinada, a la clínica Juaneda de Palma. Fundador, amb els seus germans, de la mítica banda Els Valldemossa, Bernat era per damunt de tot un artista. La seva debilitat innata per l’art i la seva acurada sensibilitat impregnava tot allò que produïa: des de les seves primeres notes a Los existencialistas de Valldemosa, fins a les seves darreres pinzellades com a pintor, en què paisatges de Mallorca i, sobretot, de la seva estimada Valldemossa, recobraven vida i color a través de les aquarel·les.
Fa pocs mesos, durant la Beata de Valldemossa, Estaràs protagonitzà, amb el seu germà Tomeu i la seva cunyada Genia Tobin, el pregó de les festes patronals. Hi recordaren els inicis de la formació musical i també el seu germà Rafel, finat l’abril de 2007 a causa d’una llarga malaltia. En aquestes festes, coincidint amb la segona nit de l’art Artdemossa, Bernat Reüll obrí les portes del seu estudi, des d’on oferí un melòdic espectacle musical i artístic amb els seus amics i veïns.
Aquestes persones ahir capvespre també protagonitzaren un constant degoteig de visites a la capella ardent de l’artista, ubicada al mateix cementeri de Valldemossa. Bernat Reüll serà enterrat avui a la seva població natal, però no serà fins al proper dilluns que se’n celebrarà el funeral, a les 19 hores a l’església de Sant Bartomeu. La família ha volgut esperar Tomeu Estaràs i Genia Tobin, que per motius professionals eren en un creuer a l’Índia.
De músic a pintor
Bernat Estaràs deixà Els Valldemossa l’any 2004 per dedicar-se a la seva segona gran afició: la pintura, amb la qual seguí les passes de Xim Torrents. "Sempre pintava", recorda el músic i productor Miquel Brunet. "De vegades, durant un viatge en avió, es passava l’estona pintant i al final regalava l’esbós a l’hostessa de vol", conta entre les mil i una anècdotes del seu bon amic. I és que els viatges foren també una tònica dins la trajectòria de Reüll amb Els Valldemossa. Anglaterra, Sri Lanka, Islàndia, l’Argentina, l’Uruguai, Nova York, Montecarlo, Kenya, Sud-àfrica, Honk Kong... infinitat de ciutats on, al llarg de 45 anys (el grup inicià la seva croada el 1959), han deixat petjada els germans Estaràs, amb Bernat a la guitarra i una veu que era capaç de reproduir les tonades del camp a la perfecció i cantar el tango com ningú.
Fou cap a la dècada de 1970 que Bernat Estaràs decidí dedicar-se a la pintura. Una edat tardana però que ha donat els seus fruits. Els quadres del valldemossí es poden veure pertot, des de les parets del bar Romaní, quan el regentava la seva família, fins al Museu de Valldemossa, entre d’altres institucions, luxosos transatlàntics i nobles possessions. Així mateix era un clàssic veure els seus paisatges en els programes de mà de les festes de la Beata. Una aquarel·la amb el campanar de la Cartoixa fou la seva darrera aportació a l’Ajuntament.
Però més enllà del seu vessant artísitc, Bernat Reüll era també una persona que estimava els plaers de la vida i que, principalment, volia viure’ls devora tots els seus amics. No era difícil veure’l compartint conversa en la nit de Mallorca. Una conversa que, si es feia a cau d’orella, sempre acabava aportant alguna cosa a l’intrèpid visitant.
La notícia de la mort glaça Valldemossa
La sobtada mort de Bernat Reüll deixà sense paraules molts dels seus amics. Una partida sense avís que provocà consternació entre el sector de la música i les arts plàstiques i que ahir quedà palesa a la localitat de Valldemossa. Joan Oliver Maneu fou un dels seus amics sorpresos. "La gent de la nostra generació perdem tanta gent que ja vivim entristits", afirmava. I és que el galerista i Reüll eren amics des de la infància, "de quan anàvem plegats als teatins". "Bernat tenia un temperament artístic polifacètic, tant en música com en pintura", assegurà.
L’ambient entre els veïns de Valldemossa també era de tristor. La coordinadora de l’Obra Cultural Balear a la localitat, Antònia Serrano, es mostrà "consternada" en rebre la notícia de la mort d’un home "bohemi, que encara continuava fent vida social" i amb qui encara col·laborava, a través de l’OCB i de la revista Miramar de Valldemossa. Serrano destacà que la tasca musical d’Estaràs serví "moltíssim" per posar Mallorca al mapa, a més del caràcter "vocacional" de la seva faceta de pintor: "Va aprendre de Xim Torrens, va ser atrevit i var fer coses precioses".
Per la seva banda, l’expert en cultura popular Toni Torrents, que va estar intern al mateix institut que Estaràs, el recordà ahir com una "persona molt humana, un referent, que va suposar un bot per a la modernitat de la música popular, ja que féu una revisió desconeguda pels intèrprets d’aquí". Torrents definí els membres d’Els Valldemossa com "molt elevats de mires" i subratllà que amb els circuits que feien per les escoles "ensenyaren cançons que ja es començaven a oblidar". "Varen rescatar lletres i cançons que es transmetien popularment però que no es popularitzaven", digué.
El músic Joan Bibiloni, que a setze anys començà a tocar al Tago Mago quan hi era Estaràs, recordà el músic com "una peça única, un gran artista que sabia viure", amb qui sempre va tenir una "complicitat de mirades". Bibiloni tocà amb Els Valldemossa durant dos anys, als vuitanta, viatjà amb ells arreu del món i els recorda com "un referent de la professionalitat". Qui també tocà amb Els Valldemossa fou Miquel Brunet. "Era una persona que, quan te n’havies fet amic, era dels de veritat. A mi, al principi, em va costar un poc de connectar-hi però, després, amb una mirada ja ens enteníem".
El músic Toni Morlà, que coincidí amb Estaràs en nombroses actuacions "a cada poble de Mallorca", el recordà sempre amb l’esmòquing i el llaç de les actuacions, i el cigar havà. Morlà remarcà que "sempre portava el nom de l’Illa al davant en les seves voltes pel món. Era un músic excel·lent i tenia una veu increïble, gruixuda i potent. I com a persona, era un vividor i un seductor". Ahir capvespre, pel tanatori de Valldemossa hi passaren molts dels seus amics. El pintor Nils Burwitz i la cantant Miquela Lladó foren alguns dels que volgueren estar amb la família a l’hora de donar el darrer adéu al polifacètic artista Bernat Estaràs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Avui els àngels cantaran. "Esta noche hay una fiesta...!, ja que festa i alegria era el que deixaven els Valldemossa al seu pas . Descansa en pau, Bernat...!
També vingueren en dues o tres ocasions al col·legi Sant Alfons de Felanitx i cantaren les seves alegres cançons dins l´església. Anaven amb un 1500 familiar, amb els seus instruments. Eren uns personatges molt simpàtics i ens alegraren moltíssim en aquells horabaixes escolars. Era cap al 1972.
Jo record quan era petit que varen venir Els Valldemossa a cantar a l'escola. Per a mi que va ser la primera vegada que vaig presenciar un concert. En pau descans.
Que al Cel el vegem.