TW
0

Aquest és un any d’aniversaris per al director de cinema Ventura Pons. El català celebra el 40è aniversari del seu primer espectacle professional en el teatre i els 30 anys de la seva primera pel·lícula. Ahir era a Palma amb una altra xifra notable per afegir a la llista: l’estrena de Forasters, el seu film número vint. Arriba a les sales divendres que ve, dia 28, i es podrà veure als cinemes Rívoli de Ciutat. Amb tot aquest bagatge, el cineasta arribà ahir a Palma amb l’energia d’un aprenent, la saviesa d’un veterà i una xerrera imparable. Forasters és la tercera pel·lícula que dirigeix a partir d’un text del dramaturg Sergi Belbel, després de Carícies i de Morir o no.

"Els seus textos tenen una temàtica brutal, són històries impactants", afirma Pons. Això casa perfectament amb el seu desig de "triar històries amb molt de suc, especials i amb contingut, en les quals et pots implicar". Tot i exhibir un currículum que "no s’acaba mai", reconeix que té molt per agrair a Carícies, que "s’ha vist en molts països i em col·locà al món". Belbel estrenà la versió original de Forasters al Teatre Nacional de Catalunya, del qual actualment és director. Segons Ventura Pons, es tracta d’un text que en portar-lo al cinema "et permet jugar a transgredir les normes centrals de tota narrativa, abandonar l’estructura de presentació, nus i desenllaç, i saltar endavant i endarrere en la història", una dinàmica recurrent en les cintes del director català. Aquesta vegada, la trama es desenvolupa paral·lelament en dos moments: l’any 1968 i l’actualitat.

Explica la història d’una família i la seva relació amb els "forasters" que arriben a viure al pis de sobre: una família d’andalusos en els anys seixanta, i un grup de marroquins quatre dècades després. L’argument proposa així una reflexió sobre "la repetició de la la vida, per comprovar com repetim les mateixes coses al llarg de generacions", amb la immigració, els maltractaments i l’homosexualitat de rerefons. En la família dels anys 60, Anna Lizaran repeteix el paper que ja havia fet en el teatre: una dona dominant que és a punt de morir, i que vol deixar-ho tot lligat per quan no hi sigui. El còmic Joan Pera hi interpreta el seu marit, en un paper dramàtic molt diferent d’aquells a què ens té acostumats.

En les escenes que tenen lloc al cap de quatre dècades, Pera encarna el mateix personatge, però amb moltes més arrugues. Del procés de maquillatge, de cinc hores diàries, se n’ha encarregat l’equip que guanyà un Oscar per les caracteritzacions d’El laberinto del Fauno. Anna Lizaran, al seu torn, hi interpreta dos personatges: la mare dels seixanta i la seva pròpia filla, avui dia.

Participació balear

Ventura Pons destacà ahir el "component mallorquí" de la cinta, en la qual participen l’actor eivissenc Santi Pons i el jove gironí Toni Muñoz, que des de fa anys viu a Mallorca. Manel Barceló, Joan Borràs i Pepea López també hi apareixen. El director es mostrava ahir increïblement satisfet de venir a presentar l’estrena de Forasters a Palma, sobretot perquè "sempre" ha tingut "un problema tremend amb la sortida de les meves pel·lícules a Palma. Ara veig que la gent m’està rebent molt bé".