Arnau BusquetsPalma20/11/08 0:00
TW
0

El Casal Solleric es vesteix aquesta vesprada de gala per inaugurar tres exposicions retrospectives. Fins a principi de gener es podrà repassar la trajectòria del fotògraf Joan-Ramon Bonet, l’escultor Antoni Ferragut, i l’artista multidisciplinar Javier Pérez. En el cas de Bonet, el títol de la mostra ho diu tot: Fotografia 1973-2008, que és un repàs a trenta-cinc anys d’intensa trajectòria, en la primera exposició antològica dedicada al fotògraf mallorquí. Nascut a Palma el 1944, Joan-Ramon Bonet va iniciar la seva trajectòria artística en el món de la música, però cap a final dels seixanta abandona la música per centrar-se en la fotografia. La imatge més ‘antiga’ és un retrat de Xim Torrents, però també l’acompanyen altres personàtges coneguts com Blai Bonet, Joan Miró, Robert Graves, Guinovart, la germana del fotòagra, Maria del Mar, entre molts d’altres personatges coneguts i estimats a l’illa.

Aquesta llarga sèrie de retrats es barreja amb instantànies fetes enmig del desolador panorama que presentaven l’Hospital de Nit o Son Banya a final dels anys vuitanta. Com a contrast, la pulcritud i perfecció dels patis de Palma. Cal destacar una sèrie dedicada a les matances, amb una trentena d’imatges fetes el 1991 que fins ara no s’havien exposat de manera pública. L’exposició de Bonet va acompanyada de l’edició d’un llibre-catàleg que és el primer volum de la col·lecció Focus. Aquesta sèrie, editada pel Solleric amb el suport de Cort, servirà per fer una revisió "exhaustiva de l’obra de gran qualitat dels fotògrafs que tenim, que encara no han estat estudiats", segons digué la regidora de Cultura de l’Ajuntament, Nanda Ramon. Cada volum s’editarà coincidint amb una exposició individual.

Desig multidisciplinar

Tot i que no es presenta oficialment com una retrospectiva, els Objetos de deseo de Javier Pérez poden considerar-se com a tal, ja que s’apleguen peces creades expressament per aquesta mostra i algunes de les primeres que va fer l’artista, fa quinze anys. Pérez (Bilbao, 1968) és un dels artistes estatals amb més projecció internacional, i la seva obra és una combinació d’escultura, fotografia, sons, vídeos i performance. Les peces que presenta, extraodinàriament diverses en materials i plantejament, tenen un comú la voluntat de fer reflexionar l’espectador sobre vida, mort i metamorfosi. Com explicà l’artista, tenen un caràcter "dual, perquè l’espectador no pot evitar sentir-se atret per la seva bellesa, alhora que hi ha una càrrega emocional forta que ens enfronta amb elements de la naturalesa humana que no són agradables, com la fugacitat o la fragilitat".

La peça ‘estrella’ de Pérez és un gegantesc rosari de quinze metres format per 59 calaveres negres. En el marc "claustrofòbic" de l’Espai 4, l’espectador hi veurà dos esquelets que ballen eternament al so d’una caixa de música, una imponent "màscara de seducció" o unes motxilles de cuir pensades per transportar una altra persona. La tercera exposició que comença avui, la d’Antoni Ferragut, recull dues fases creatives totalment diferenciades, només unides per la utilització de materials contundents, com el ferro i l’acer. El primer grup d’escultures tenen una inspiració animal, amb formes orgàniques. Arribat a un punt en què ja li resultava "massa fàcil crear, i les obres sortiren com a xurros", Ferragut va decidir "trencar". Així, el segon grup d’escultures estan inspirades en l’arquitectura.