Arnau Busquets16/11/08 0:00
TW
0

"La música és per a mi un refugi. Però abans havia de recórrer a la que feien altres artistes. Ara ja no em fa falta, perquè tinc el meu propi espai". Així, i amb l’energia pròpia dels qui comencen, el jove Candel celebra la sortida del seu primer disc, Big difference, que ha estat editat per la discogràfica mallorquina Ona Digital. Per a ell, tenir el CD a les mans suposa un final inesperat en un llarg procés que començà fa "massa" temps.

Nascut al barri londinenc de Hammersmith el 1986, Candel (o, cosa que és el mateix, Guillermo Manero Candel) anà a viure a Arenys de Mar, a la costa catalana, quan tot just tenia dos anys. Vinculat als estudis musicals de ben petit, continuà visitant Londres cada estiu. Finalment, amb només denou anys, es traslladà a la City per intentar tirar endavant en el món musical. Provà, infructuosament, de formar una banda de rock, mentre alternava feines temporals i els estalvis s’anaven acabant: "Com que no aconseguia músics, vaig començar a compondre. Després es varen acabar els diners, no trobava feina i, un any i mig després d’haver arribat, vaig haver de tornar". Sense cap disc sota el braç. Però, qui li ho havia de dir, quan la vida el va portar a Mallorca, va aconseguir enregistrar-lo.

Big difference és rock entre pur i dur, en anglès, i fet en solitari: "Amb un grup hauria estat més dinàmic, però enregistrant-lo en solitari he aconseguit una cosa més íntima i personal. Hi he pogut intervenir més i no pensar tant en les vendes".

Candel explica que li agradaria que el públic arribi a percebre l’optimisme que s’amaga, i molt, en les seves cançons. A primera vista, sembla que el missatge és més aviat fosc i pessimista: els temes porten títols com I’m nothing but a slave (Som un esclau), Facing reality (Encarant la realitat), Broken dreams (Somnis trencats), Inside our hate (Dins el nostre odi) i Don’t wait for me (No m’esperis). I les lletres, és clar, van en la mateixa línia.

Conclusió positiva

De totes maneres, el compositor hi vol transmetre un missatge d’esperança: "Queda clar que el missatge no és d’eufòria, sinó un altre: que cal passar per experiències negatives i turbulències i aconseguir, al final d’aquesta càrrega, treure’n una conclusió positiva".

En tot cas, nega que aquesta temàtica pretengui reflectir el llarg camí que ha suposat gravar aquest àlbum: "És necessari desdramatitzar. Jo jug un poc a sentir-me rebutjat, però la realitat és una altra. I hi ha gent que ho passa malament de veritat, que no veu la sortida i té un sentiment de desesperació, i jo m’hi he volgut solidaritzar".