Què es considera cinema català? Quina és la situació de la indústria cinematogràfica catalana? S’han de doblar les pel·lícules que ens arriben? En quin idioma s’han de rodar les cintes que produïm? Quin paper hi han de tenir les administracions i les subvencions? I, és clar: cinema català és només aquell que es fa en llengua catalana? Aquestes són algunes de les preguntes que es plantegen a Cinemacat.cat, un documental dirigit per Antoni Verdaguer que no cerca trobar-hi respostes unànimes, sinó posar tots aquests temes a debat.
La cinta, que recull les opinions de 58 directors i productors, ha estat presentada a Palma pel seu productor, Miguel Puertas, i es pot veure als cinemes Porto Pi Terrasses fins al 20 de novembre. La idea va sorgir quan Antoni Verdaguer cercava subvencions per rodar Raval raval i se sorprengué d’alguns dels requisits que les administracions li exigien per donar-li els doblers. Es posà en contacte amb Puertas, que acabava de crear la seva pròpia productora (després de ser el director de producció de cintes com El perfum) i decidiren fer aquest retrat de passat, present i futur de la indústria cinematogràfica. Segons Puertas, "el documental no proporciona unes conclusions concretes, sinó que serveix per reflectir-hi tots els punts de vista i veure qui som, què feim, per què ens trobam en aquesta situació i què podem fer per millorar-la. És una finestra cap a la reflexió i cap al diàleg per treure’ns les etiquetes".
Entre els entrevistats, hi ha des del president de l’Acadèmia de Cinema Català, Joel Joan, fins al director de cine porno Conrad Son.
La llista arriba fins a 58 productors i directors d’èxit (Juan Antonio Bayona, El orfanato); premiats (Jaime Rosales, La soledad); minoritaris (Marc Recha, Les mans buides) i internacionals (Isabel Coixet, Elegy). Tot i la diversitat de punts de vista d’uns i altres, Miguel Puerta assenyala algunes opinions coincidents: "El que diuen és que la situació és una mica trista, i que tenim un gran problema de producció i de promoció. A Catalunya hi ha molt de talent, però falta finançament. I això és, en part, perquè el públic no ens coneix".
Cinema català en castellà?
Tot i el reguitzell de temes que s’hi tracten (indústria, televisions, públic, temàtiques...), és evident que el debat clau és el de la llengua, i és aquí on les opinions són més divergents. Ventura Pons, per exemple, considera que el cinema català només és el que es fa en aquesta llengua, mentre que Juan Antonio Bayona troba que El Orfanato també en forma part. Puertas és més proper a Bayona, ja que creu que "tancar-se a una llengua és un dels problemes que tenim. El cinema i les històries han d’estar per sobre dels idiomes", assegura.
El documental combina els testimonis amb fragments de 76 films, realitzats al llarg dels 112 anys de presència de la setena art a Catalunya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El problema és que el cinema i les històries sempre estan per sobre del català, i en canvi mai no estan per sobre del castellà. Ni ha que per cap tenen una olla de serradís.