El ministeri d’Afers Exteriors anuncià ahir vespre que, de moment, ha destinat 4,99 milions d’euros per a la rehabilitació de la sala de l’ONU decorada per Miquel Barceló. La xifra, però, queda lluny dels 7,4 milions que dimarts passat Miguel Àngel Moratinos assegurà que havia d’aportar per tal de poder arribar als prop de 20 milions d’euros que costarà l’obra si el pressupost es desvia el 10% permés.
Amb la calculadora a la mà, el capital privat que han destinat empreses i institucions a la Fundació OnuArt –gestora del projecte– puja a 6,6 milions d’euros, repartits entre 12 patrons i les 5 entitats col·laboradores de naturalesa purament privada. A aquestes, s’hi han de sumar altres entitats membres d’OnuArt però que tenen naturalesa pública i que el Ministeri no comptabilitzà ahir vespre en la seva nota de premsa.
És el cas del museu Reina Sofia; El Pardo; Patrimonio Nacional o les comunitats de Balears, Andalusia, Extremadura, Astúries i la Generalitat. Aquest també es cabal de l’Estat, i la seva aportació puja als 3,15 milions. El total de les partides anuncides fins al moment arriba als 14.774.900 euros, tres milions menys si el pressupost no pateix la desviació del 10% i es manté en 18,5 milions. D’aquesta manera, a quatre dies de la inauguració de la sala XX de Ginebra, a la Fundació OnuArt encara li queden més de 3 milions per "recaptar" entre allò que anomenen entitats col·laboradores.
Partides desglossades
En el comunicat emès ahir pel Ministeri d’Afers Exteriors queden reflectides quatre partides. La nota explica que la primera aportació es realitzà dia 20 de gener de 2007, quan Exteriors desemborsà un milió d’euros com a contribució voluntària per a la Fundació OnuArt. Un any després, dia 15 de gener de 2008, Moratinos aprovà una nova partida de 1.462.700 euros a càrrec del mateix departament.
El comunicat confirma també que Exteriors aprovà 500.000 € amb càrrec al Fons d’Ajuda als Desenvolupament, encara que puntualitza que no ha computat com a Ajuda Oficial al Desenvolupament. La darrera aportació feta pública té data del 19 de setembre de 2008, quan s’aprovà una subvenció per valor de 2.037.200 euros. La Fundació OnuArt és qui gestiona tots aquestes partides que arriben de cabals públics i privats, de moment insuficients.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estaria bé que no fos la resultant de vots a favor menys vots en contra, per saber quanta de gent opina sobre els comentaris. En tot cas, els demòcrates valoram els resultats i entre el qui signa Antoni Barceló (és cert, habitual del diari de Miquel Serra) i el de la prova del cotó hi ha massa diferència. De tot!
A la prova del cotó: Sembla que a tothom li ha d'agradar el que fa Barceló i que té el copyright del seu llinatge. Jo firm amb el meu nom -són moltes les cartes que m'han publicat al diari, vet aquí l'hemeroteca-. No em fan falta pesudònims. Per cert, vaig escriure la carta i el diari la publicà i la retallà, per això la vaig publicar l'ondemà sencera en la web. És el que pens i crec. No tinc dret d'expressió? Si els defensors de Miquel Barceló són com la prova del cotó, el món de l'art està ben arreglat.
Per si algú té dubtes del rigor del Diari, pot comprovar que el comentari firmat per "Antoni Barceló" (un vertader "perseguidor" del pintor a qui usurpa el llinatge en la desfressa) va ser seleccionat per publicar a l'edició en paper del diari. En canvi, un altre del mateix dia molt més valorat (i veraç) no. D'això se'n diu objectivitat informativa. Hi ha qualque raó per la qual els Serra mostrin tant d'odi contra Barceló? Que ho diguin clarament! Que esclati d'una vegada aquesta maldeventrada d'enveges! Total, els hi ha fet res Miquel Barceló als Serra? La resposta és NO! Bé, s'ha d'admetre que sí, perquè Barceló és la mostra més fefaent que els Serra no poden amb tothom! Al capdavall, tots aquests comentaris (i els qui les escriuen i divulguen) es perdran dins les boires del temps i només prevaldrà la Cúpula de les Nacions Unides!
Siempre ha sido muy difícil criticar el arte, puesto que no hay una verdad absoluta. Otra cosa es lo que ha costado o quien lo ha pagado. Parece importante no mezclar ambas cosas.
Un art barroc que patim amb las pareds i portas pintadas per el clans dels spray. Mescla de colors cridaners i un infantilisme tècnic.
El que em sembla és que aquest tipus de noticia ja no és una noticia de cultura, encapsalar la secció de cultura amb aquesta notícia pot donar un emprenta sensacionalista (o de prensa rosa) que crec és una direcció que aquest diari no tendria collir. Crec que la noticia tendria que estar a una secció de sucesos, i donar més espai a propostes culturals que fa molta de gent, que malgrat no sigui tan genial com Barceló, almanco són més a l'abast del ciutadà a peu. Menys polèmiques i més articles culturals propers. Que en Barceló no ho es tot en aquesta vida.
Francament: no fotis faves. Una cosa és el mercat de l'art, on les cotitzacions s'estableixen per la llei de l'oferta i les demanda, i una altra molt distinta una comanda institucional. És una betzolada comparar una cosa amb l'altra. Francament: una obra com aquesta serveix a l'artista per augmentar el seu reconeixement i també el valor de la seva obra comercial. Per això molts d'artistes les fan de franc. Barceló les cobra molt bé. Francament: l'escàndol aquí és que llevin doblers dels pobres per pagar el projecte. I quan dic "projecte" no em referesc només a Barceló i la seva obra, sinó especialment a totes les despeses que ha generat aquesta actuació institucional: viatges oficials, dinars, hotels, mobiliaris, lloguers de villes,...
Jo crec que hi ha gent que enfoca les coses molt malament. Critiquen Miquel Barceló, però l'haurien d'aplaudir. És un geni que ens permet veure les misèries dels rics i poderosos. No sé si passarà a la història com un gran artista plàstic, però segur que sí com un gran retratista de la classe dominant del seu temps. Prengué el pèl a tothom amb la Seu. Havia de regalar l'obra i cobrà sis milions d'euros a les institucions i als patrons del vaixell del rei.I a la Universitat de les Illes Balears, de passada, li tragué un doctorat honoris causa. Genial, Miquel! I més: enganà els canonges i tot un bisbe, perquè els ficà una obra pagana dins la seu. Increïble, foté tot el capítol catedralici! Ja sabem on va a dormir el dimoni Cucarell quan ve a Palma: a la Seu, damunt l'altar de calaveres.I no vull dir on pixa quan es desperta de bon matí. Alguns pensàvem que aquí s'hauria esgotat l'art d'en Miquel, però ni prop fer-s'hi. Zapatero i Moratinos el contractaren per fer una nova obra a la sala dels drets humans d'un palau de Ginebra, que empra l'ONU. L'encàrrec ha pujat tant que tot un Ministeri d'Afers Estrangers ha quedat sense pressupost per pagar-lo. Ha estat necessari sostreure doblers de les vacunes i del menjar del Tercer Món per pagar aquesta obra en un palau suís. Impressionant, Miquel! I no just aixó: si a la Seu entrà el paganisme, a l'ONU han entrat les estalagtites que decoraven les llars dels troglodites. Ets un geni, Miquel. La següent pasas és Obama, que ja ha rebut les primeres paraules de suport de l'artista de Felanitx (una vegada guanyades les eleccions, és clar). El mercat nordamericà, on l'obra de Barceló encara no ha entrat, espera amb il·lusió naif la seva irrupció "faraònica". Què tal la cúpula del Congrés? Massa petit? Idò anem per feina, Miquel: un nou Mount Rushomre National Memorial. Quatre barrubins i ja tenim la nova obra mestra. I Obama, a pagar. Ànim Miquel. No aturis. Ets un geni! No aturis.
Un dia vaig escriure que les prioritats dels polítics es troben molt enfora de les prioritats del ciutadà de peu i ja no diguem dels que viuen, si es pot dir així amb 1€ al dia que són molts. En un món on la tercera part dels seus habitants es troba en el llindar de la pobresa, aquestes coses són insultants. També vaig escriure que "el patrimoni més important de la humanitat hauria de ser l'ésser humà, no banderes ni pedres". José Maria Mendiluce, en unes declaracions de fa estona, digué que les coses aniriem bé quan l'esser humà tingués un valor superior que un barril de petroli, cosa que pel que podem veure actualment no és així. A Can Gazà (lloc de recollida i ajut pels exclosos a Mallorca) el pressupost anual per alimentació, a part de lo que ells produiexen, és de 3000 €). I l'esglesia catòlica mallorquina, va gastar una doblerada pe la celebre capella de la Seu. No hi ha vergonya¡¡¡
La ignorància és atrevida! Un nyarro d'artista? També es va dir això de Joan Miró a qui, a Mallorca, només defensava Pere Serra, el seu principal col·leccionista. Ara, en canvi, a l'hora d'atacar Barceló VAL TOT! Li volen penjar el mort d'una autèntica pifiada del govern espanyol quan ell ha estat el primer en reclamar transparència! Li adjudiquen 20 milions d'euros, quan EL MÉS BARAT ÉS LA CÚPULA, perquè les obres de remodelació de la sala, el mobiliari i la decoració són més de dues terceres parts! I, com escrivia Matias Vallés (vade retro per la família Serra!), si tenim en compte que el metre quadrat de Barceló està cotitzat a gairebé un milió d'euros i a Ginebra n'ha fet quasi 1.500, si n'hi paguen 5 o 6 haurà fet feina a preu de patató. Com a la Seu! Però la qüestió és atacar un mallorquí universal que enalteix el món de l'Art. De Rafael Nadal (que cobra cada mes un milió per "divulgar el nom de Mallorca") o de Michael Douglas (que va cobrar per abandonar Mallorca) ni una paraula! Sembla mentida que, amb la teulada de vidre que té Pere Serra, amb el tema del Baluard (un museu privat pagat amb doblers públics) dugui a terme aquesta campanya. Tot per una simple raó: mai no va poder sotmetre Barceló (ni quan aquest les passava magres!) i es va dedicar a promocionar segones files que, tanmateix, el món de l'Art ha situat en el lloc corresponent. Igual que va passar amb Miró o, ara, amb Barceló. La qualitat sura i els genis destaquen! Però la història es caparruda: pocs recorden el nom del rei que va encarregar obra a Goya, pocs recorden el nom del papa de Roma que va encarregar la Capella Sixtina a Miquel Àngel. Això és el que fa més mal i el que sap més greu: els Serres, els Borbons i els Moratinos passen. Els Barceló perduren! PS.- Vull recomanar vivament l'article de dia 11-11-2008 de Melcior Comes BARCELÓ, GARCI, MORATINOS. És l'única cosa sensata que he llegit en aquest diari sobre el tema! Naturalment ha hagut de sortir d'un lliurepensador! És a dir, d'una persona que té llibertat per pensar!