TW
0

El títol del darrer llibre de Gabriel Florit és una bona pista d’allò que hi ha dedins: El gep dels altres fa referència a una dita típicament sineuera, aquella que ens recorda que la gent veu molt fàcilment allò que fa el veïnat, però no allò que fan ells mateixos. Idò, en aquest recull de contes, Florit es dedica essencialment a veure el gep dels altres, a través d’una sèrie d’històries pròximes, contades de primera mà.

Aquest aplec de narracions té dues parts ben diferenciades. D’entrada, la primera meitat del llibre està formada per quatre narracions curtes, similars a aquelles que ja havia publicat a Històries de Son Sarigot i a Albellons de la memòria. Agrupades sota el títol Caramel·los xupats i altres contes són històries fictícies "novel·lades, amb base no totalment inventada". Destaca el component dramàtic que tenen algunes de les històries, especialment una que parteix de fets reals, que han estat ‘suavitzats’ per l’escriptor i col·laborador de dBalears.

Personatges autèntics

La segona part del llibre, Gent d’aquí, deixa totalment de banda la ficció i convida el lector a conèixer més de prop "personatges de Sineu amb singularitat", segons diu Florit. "Observ el món que m’envolta en l’actualitat, que és Sineu i el Pla de Mallorca. Parl de gent d’aquí, de gent real". En alguns casos utilitza els "noms i llinatges vertaders, a més de l’àlies". En altres ha hagut de descartar aquesta opció "per la naturalesa mateixa" d’allò que conta, i "per evitar els jutjats!", fa broma.

Florit remarca que aquests retrats són "una visió cent per cent subjectiva de la singularitat d’aquestes persones. És una visió pròpia de la meva manera de veure-ho". Històries explicades en vuit pàgines o menys, com El Sabater Pet, que recorda l’origen del malnom que hagué de patir un sineuer per un incident ocorregut a un cafè del poble, i a En Jaume Ferriol Niell explica "com em vaig adonar que érem germans de llet". Històries particulars i molt personals, que han escrites des de l’observació, sense ajut dels protagonistes.

El català del Pla

L’autor continua fidel a un estil que es caracteritza per una gran presència del fet quotidià i de l’anècdota, que detalla situacions i vivències concretes del món particular del Pla de Mallorca. Alhora, Florit admet que aprofita "qualsevol circumstància per reivindicar el català del Pla, que és tan digne com qualsevol altre". Tot i que evita un llenguatge massa "estandaritzat", Florit reforça la seva prosa i la manera d’expressar-se de la seva terra: "Veure un venedor i un comprador autòctons fent negocis, un dimecres qualsevol al mercat de Sineu, és un espectacle de dialèctica i lèxic", diu. A mesura que llegim aquest contes, pareix que tenim espectacles com aquest davant sense adonar-nos gaire de la seva riquesa.