TW
0

Els moviments dels membres de la companyia mallorquina Puntiapart deixen clar que a l’lla hi ha un gran nivell pel que fa a la dansa. Carles Miró, com a ballarí i director artísticI, Sílvia Riutort, Natàlia Dorado, Melània Llorenç, Francesc Fernández i Roman Vassiliev enllesteixen aquests dies els preparatius del seu darrer muntatge, Mesogeios Thalassa, o un viatge per la Mediterrània. L’espectacle, que s’estrenà el juliol passat a Montenegro i que ha passat amb èxit pel mercat de les Flors de Barcelona, aterra ara a casa per delectar el públic del teatre municipal Xesc Forteza de Palma, del 4 al 8 de desembre.

Destacades promeses de la dansa illenca compten amb un dels ballarins més reconeguts actualment en l’àmbit mundial, Roman Vassiliev, per donar vida a Mesogeios Thalassa, "una aposta d’elevada qualitat que combina moviment i música amb un alt nivell tècnic i interpretatiu", indicà el fundador de la companyia, Carlos Miró.

Amb la seva manera de sentir i d’expressar-se com a únic equipatge, sis ballarins realitzen un viatge personal per la Mediterrània disposats a transmetre tot tipus de sentiments. Les emocions despertades en el públic del Grad Teatar de Budva, durant el Festival de la Mediterrània de Montenegro, i de la sala Ovidi Montllor al mercat de les Flors de Barcelona són l’aval d’aquesta nova aposta de Puntiapart, que després d’haver vist com el seu muntatge era guardonat amb el premi a les Produccions escèniques de l’Ajuntament de Palma, gaudeix d’una sala on poder mostrar-lo al públic mallorquí, "al de casa nostra".

La sensibilitat que desprèn l’espectacle, que inclou jocs de llums, música i moviments que recorden la flaire i el caliu de qualsevol territori mediterrani, fa que el muntatge sigui "apte i apropiat per a tots els públics". La llum, l’aigua i el vent, entre altres, es compenetren amb els ballarins sobre l’escenari per aguditzar els sentits del públic transportant-lo a diferents estats, a través del relat corporal d’històries pròpies o llunyanes, d’amor o desengany, nacionalismes o viatges a la recerca d’una identitat.

Vestuari inconfusible

Vestits amb colors crus i terrosos, amb els recognoscibles teixits que delaten el parentesc d’un dels ballarins amb el dissenyador José Miró, ballarins i ballarines es mouen durant una hora amb ritme de dansa clàssica, contemporània, moderna neoclàssica i flamenc, entre altres estils. Quant al vestuari, "encara que les teles i les pautes de disseny siguin del meu germà, José Miró, les peces són creacions de José Jiménez", assenyalà Carlos Miró. Amb la música com a fil conductor dels balls que integren l’espectacle, els cossos es mouen amb ritmes de Serrat, Rossell o Teodorakis, envoltats d’un joc de llums ambres, vermelles i blaves "que recorden els colors propis dels diferents moments del dia en qualsevol indret de la Mediterrània", assenyalà el ballarí.

La creació mallorquina, pel que fa a la dansa, és viva i en són una prova els muntatges elaborats per la companyia Puntiapart i amb els quals encara realitza gires: Nuredduna, Jazztic, Baccus, i Mesogeios Thalassa, que aterra a Palma el proper dia 4 de desembre. A més, aquesta creativitat no té límits, i així ho demostren les paraules de Miró en parlar del seu pròxim espectacle. "El dia 10 de novembre començam el treball de creació d’un nou muntatge que romprà radicalment amb tot el que hem anat fent fins ara.

Hi parlarem del cos i jugarem amb l’estètica i amb els elements". El projecte nou de Puntiapart, ara immers en els darrers assaigs de Mesogenios Thalassa, es titularà Per un tros del teu cos. Amb la dansa com a element de cohesió de cultures i amb un planter mallorquí potent i amb idees, "el futur de la dansa illenca és en mans dels espais escènics", afirmà Miró. "L’únic que demanam és poder actuar", afegí.

De Kelimdance
fins a Zizi Jeanmaire

Els cossos de Puntiapart es mouen al ritme d’un programa musical que comença amb el Voyage de Kelimdance. El gran clàssic de Joan Manuel Serrat, Mediterráneo, pren el relleu sonor del muntatge, que prossegueix amb La canzone di marinella, de Mina & Fabriccio. La nota flamenca de l’espectacle la hi posa la veu d’Estrella Morente amb Bulerías de la Bola, una cançó a la qual posa moviment Melània Llorenç acompanyada de Miró, Fernández i Vasilev.

El muntatge continua amb Inolvidable, de Bebo Valdés i el Cigala, un clàssic que deixa pas a la catalana Marina Rossell i A la vora del mar. L’espectacle fa un salt a Grècia amb Tis agapis aimatar, de Mikis Theodorakis, i continua per Israel amb la veu de Noa i Beautiful that way. Domenico Modugno pren el testimoni amb Dio come ti amo, seguit del Rwot Obwolo Wan, de Geoffrey Oryema. L’obra es clou amb la veu de Zizi Jeanmaire en Tout le monde est musicien.