Col·leccionistes en temps de crisi

L’amenaça de l’efecte crisi plana sobre la novena edició de l’esdeveniment, que enguany es presenta amb més artistes, més activitats i més durada que mai. Per primer pic la Fira s’allarga durant tres dies i, per tant, començà en divendres. S’inaurgurà ahir a les quatre de l’horabaixa, un horari no gaire bo per generar les obertures de portes més massificades de les darreres edicions. Els venedors, quan veieren la calma inicial, intentaren ser optimistes, però no podien evitar mostrar una certa resignació anticipada.

Precedents

Anita Kemperle és d’Eslovènia, i aquest any ja ha duitel seu estand a diverses fires i festivals europeus. Anita ho diu clar: "Tot i haver abaixat els preus, els europeus han comprat menys". Per Arthur, un altre venedor, aquesta és la seva primera fira del 2008, així que no pot parlar-nos de precedents. Però avisa que, pel què ha sentit, "les vendes han baixat en picat després de l’estiu".

El mateix ens diuen els americans Connie Kirley i Mike Kostek, que han duit la seva paradeta a Palma per quart pic. De la Fira mallorquina destaquen que s’hi nota "l’ambient propi d’una illa (island mood, diuen)". Veuen la gent més relaxada, molt a l’estil dels habitants de l’estat de Florida, d’on vénen. Amb una xapa de suport a Obama a la camiseta, mostren orgullosos la joia de la seva col·lecció: una primera edició de The velvet underground & Nico, d’Andy Warhol valorada en 1.200 euros. "Fa temps que el tinc i, secretament, esper no vendre’l mai", diu Mike.

Per altra banda Miguel, que ve de Madrid, diu que els vinils que no vol vendre no els té exposats. Està especialitzat en discs de col·lecció, "cars". Segons diu, els compradors d’aquest material (discs d’uns 200 a 600 euros) són un "club molt selecte, i en època de crisi són els menys afectats".

A l’extrem oposat de Miguel es troba Concha, que enguany també ha baixat els preus i alguns dels vinils que té costen només un euro. Porta un cartell al cotxe que diu "Compr discs", i el seu número de mòbil. "La gent em crida i ho compr. Però no són res d’especial". Segons ella, a Mallorca la gent ve a la Fira a "passejar, a veure grups", i no hi ha tants col·leccionistes com a altres llocs. De totes maneres, això no vol dir que no n’hi hagi. Pau Tomàs, que no arriba als trenta anys, no ha fallat a cap de les nou edicions de la Fira. Cada any ve amb un objectiu: cercar material de Queen i de tot allò que s’hi relacioni, recopilatoris, discs de grups teloners, etc. Enguany ha vist alguns vinils que li interessen, però com que valen 300 euros "amb mirar-los ja n’hi ha prou". Toni Duran feia ahir molt més que mirar. Quan el recinte feia sols una hora que era obert, ja carregava vuit vinils, la majoria eren obres recents de grups actuals. Per a Duran el CD o els formats digitals mai no podran substituir el vinil: "El CD és matemàtica. Uns i zeros. Un vinil és genuí; és escoltar música; un ritual". L’afició al col·leccionisme l’acompanya des que tenia deu anys, i ja ha acumulat 4.000 vinils i 2.000 CD. En canvi, Marina de los Àngeles visità ahir la Fira per comprar el primer vinil de la seva vida. Té clar que vol Nevermind, de Nirvana, que es va editar abans que ella nasqués (fa "menys de devuit anys"), però val 60 euros i per comprar-lo, va fer broma, haurà de demanar "un préstec".

Maria, com molts d’altres, visità la Fira no només per recercar entre els milers de discs que hi ha, també volia aprofitar per veure el concert del grup L.A. que actuava a un dels dos escenaris que s’han habilitat al recinte. Precisament enguany l’organització ha volgut potenciar les activitats complementàries i els assistents podran gaudir de les actuacions d’una vintena de grups. A més, també hi ha, al recinte, dues exposicions. Una, mostra l’obra de l’artista gràfic Marcos Torres. L’altra, recull objectes dels anys seixanta, recopil·lats pel col·lectiu Mallorca Ye-ye.

La Fira es presenta més atractiva que mai. Falta veure si la crisi permetrà superar els 14.000 visitants de l’any passat.