Carme Fiol: de la figuració onírica a l'abstracció depurada

Cèlia HerediaPalma22/10/08 0:00

Les textures es degraden. Mentrestant, la geometria marca el límit a la saturació i a la lleugeresa de les tonalitats ocres, que tant agraden a Carme Fiol. La pintora inaugurà ahir a la galeria Joan Oliver "Maneu" una mostra que es podrà veure fins al proper 18 de novembre. Sorprèn l’evolució de la seva pintura, ja que ha passat d’una figuració onírica a l’abstracció depurada i mètrica sense deixar d’emprar-hi les textures, que sempre han estat presents a les seves obres. Pinzells, grans rodets i molta d’aigua van donant forma a capes sobre les quals Fiol superposa intuïtivament línies monocromes blaves, taronges i marrons, colors que tenen "la funció d’il·luminar la pintura i de ressuscitar el quadre", afirmà l’artista. Una funció que també hi acompleixen "els reflexos daurats i metàl·lics", que l’autora introdueix per primer pic als seus llenços.

Però no són just les línies i els tons, els que hi contribueixen a una degradació sistemàtica. Els talls modulars a les teles també hi són molt importants. Fou la seva gran admiració per Rothko allò que la dugué a descobrir a les seves pintures un estil propi, un estil que Fiol mostra per mitjà de catorze teles i tres papers de mitjà i gran format. En total, són desset peces que reflecteixen "els estats d’ànim", assenyalà Fiol, i a les quals no ha volgut posar títol perquè "cadascú les interpreti així com vulgui".