“La poesia és el meu substitut de la religió”

Sou el primer illenc que té un premi Mallorca...

Pens que és per pura casualitat. En poesia, Balears té una sèrie d’autors boníssims. Tant d’una generació adulta com Pons, Pomar i Florit... com gent més jove que empeny: Sebastià Alzamora, Pere Joan Martorell... Tot i això, el fet que no guanyin només balears universalitza els premis.

Heu estat devuit anys sense escriure. Per què?

Vaig entrar en una crisi. Jo havia fet una poesia juvenil més eufòrica, més crítica, amb protesta dita en veu més alta; però em vaig veure estancat, no trobava sortides noves. El moment en què creus que et repeteixes deixes d’escriure. A més, hi sumes la pressió que tenia dels 30 anys: feina, família, problemes, fatigues. T’has de sentir compensat en escriure i jo no m’hi sentia. La poesia és una cosa que has de fer per necessitat o per plaer. Per mi, és com un substitut de la religió.

Sou religiós?

No, les religions en general no m’interessen. No obstant això, quan era nin i em confessava, tenia una sensació que ara també sent quan escric poesia: que he complit. Estic més bé quan componc, malgrat conèixer les meves limitacions. Sé que no som Neruda, però estic content d’haver-me tret coses de dins.

Fa cinc anys tornàreu a escriure. En què heu canviat?

Ara em trob recompensat perquè tinc necessitat d’escriure. Suposa una anàlisi interna meva, aclaresc conceptes i tenc una compensació personal. T’adones que has canviat, que ets més escèptic. Vas entrant en una dimensió en què pots analitzar les alegries, frustracions i limitacions d’una manera més assossegada. La meva poesia ara no és més optimista ni més pessimista. És veure el món d’una manera més calmada. Els meus poemes són un raonament, mai un crit.

Vós fou autodidacte?

Sí. Això em va limitar, perquè la meva generació no tenia cap formació organitzada. Tanmateix, amb lectures i contactes entres dins aquest món i jo vaig tenir la sort de conèixer les persones més importants de la literatura de Mallorca: Miquel Àngel Riera, Blai Bonet, Pep Llompart.

De què parlau al llibre?

Dels temes clàssics: vida, mort, amors i frustracions. També m’interessa el paisatge. Abans escrivia coses meves, temes amorosos. Ara he fet un canvi de perspectiva. Parl d’un nin que mor en un accident de cotxe. També de les pressions mafioses de l’Illa, perquè som a una illa mediterrània amb tradició de màfia com Sicília. L’entramat econòmic és bastant mafiós.

També hi xerrau de valors...

Amb el trasncurs de la història canvien els valors, però el comportament humà hauria de mantenir la defensa dels companys. Hi ha un afany desmesurat pel poder i pels doblers. Seria bo que la gent es dedicàs més als altres.