Arnau BusquetsPalma16/10/08 0:00
TW
0

El pintor Steve Afif va néixer el 1943 a Alexandria (Egipte) i és un d’aquests artistes sovint qualificats de "mallorquins d’adopció". I amb tot l’encert, ja que Afif fa més de vint anys que exposa a les Balears. Ara, torna un cop més a la galeria Altair de Palma, per mostrar la seva darrera exposició, titulada Pintures. Es tracta d’un recull d’una quinzena de pintures, de petit i mitjan format, en què l’artista segueix la línia de les seves darreres creacions, si bé amb una major tirada cap als tons freds. Blaus, verds i marrons són els més presents a les pinzellades vives i inquietes d’Afif. Es defineix com "un artista sense estil, sense una firma i sense una determinada manera de fer les coses", a qui agrada fer el que sent, i no haver de respondre a allò que suposadament s’espera d’ell. "Eclèctic", es defineix, sense uns temes "coherents" ni preocupat per la continuïtat.

Les seves obres parteixen "de la història de l’art i de la cultura visual, sobretot la del darrer segle". Al seu estudi, els quadres neixen de l’observació de les imatges que hi té (algunes d’elles records familiars). Aquest, i cap altre, és el motiu pel qual a un quadre apareix Mishima, i a un altre un soldat de la Primera Guerra Mundial. I és que Steve Afif afirma que no pinta per denunciar ni per reflexar temes concrets de l’actualitat.

La vulgaritat de l’artista

Afif tampoc pinta amb una idea preconcebuda: "Jo no em pos a pintar pensant ‘vull transmetre això’, sinó que pint en funció del meu estat d’ànim", diu. I precisament aquest estat d’ànim sembla la principal energia que fa moure el seu pinzell. "Jo partesc d’un mood, que diem en anglès; de la manera com em sento en un moment determinat". Per acabar-nos de convèncer, ens diu que "un artista és tan vulgar en els seus impulsos com qualsevol altra persona". És a dir, que darrere d’un quadre no hi ha tantes motivacions i intencions com a vegades ens volen vendre. Ell, ho té clar: "La indústria necessita aquest discurs per vendre, però nosaltres som vulgars com tothom".