Poemes d'amor per aquesta nostra terra

Bernat Nadal (Manacor, 1959) es converteix en el primer mallorquí distingit amb un premi Mallorca. Influenciat de ple pels versos de Miquel Àngel Riera i pels de Blai Bonet, Nadal començà a escriure poesia de manera autodidacta. Es donà a conèixer l’any 1971 amb La desintegració del desig, i l’any següent publicà uns poemes en l’antologia Poesia 72, amb Josep Albertí i amb Damià Huguet. Durant els anys 70 també fou corresponsal a Manacor del diari Baleares.

Bernat Nadal ha estat 18 anys sense publicar cap llibre. En fa tres que tornà a sentir la musa de la inspiració i inicià de nou la seva carrera literària, una carrera que es veu ara reforçada amb aquest guardó atorgat pel Consell de Mallorca. El seu poemari Oratori d’atricions parla de l’amor i dels viatges, i també d’aquest país, per establir així un diàleg amb tots els seus literats més destacats. Un poemari que, com destacà el també poeta Antoni Vidal Ferrando, portaveu del jurat, "té una clara voluntat ecològica i, sobretot, molt d’art".

Nadal pujà a l’escenari preparat per a l’ocasió i no dubtà a treure un paper i a llegir un poema, a mode de dedicació.

Carrera passada

Altres poemaris seus són Elegies a la injusta manera de representar lliurement el paper de la comèdia (1972), Contribucions especials (1975), Gai saber (1978), Estrúmbol (1978) i Teorema del somni (1983), tots reunits en un volum titulat Més enllà de tots els límits (1995). Posteriorment, ha publicat Memòria fòssil (2005) i El vestit vermell (2008).

En els anys 70, obtingué el premi Ciutat de Manacor (1979) i el Festa de les lletres de Campos (1972).