Miquel de Palol no és un jovencell en això de les lletres. Arquitecte de professió, deixà els plànols i les totxanes el 1991 per dedicar-se de ple a la literatura. Començà a escriure a 19 anys, primer poesia i més tard ho aniria complementant amb la narrativa i també amb la prosa, l’assaig i les col·laboracions en diversos mitjans de comunicació. Entre els seus prestatges, més enllà d’una vintena de llibres de poesia i un nombre similar en narrativa, hi trobam també prestigiosos premis com el Josep Pla (1997 per El legislador), el Víctor Català (1997 per Contes per a vells adolescents), el Sant Jordi (1999, El Quincorn), el Crítica Serra d’Or d’assaig (2004, La poesia en la buidor) i el Joanot Martorell (2006 per Un home vulgar), a més del Nacional de literatura de la Generalitat (1990). A partir d’ara hi haurà de sumar també el premi Mallorca de narrativa, un premi que, com digué ell mateix en recollir el guardó: "M’honra molt que el nom d’aquesta illa estigui lligat a partir d’ara a la meva obra. Mallorca és un territori literari i prova d’això són els gran amics que tenc aquí".
Novel·la complexa
L’illa dels morts narra la confluència d’un seguit de personatges en una antiga masia.
L’entramat de relacions entre aquests personatges transporten el lector a un nou món que sovint pot ser màgic, però també, en moltes ocasions, pot arribar a ser macabre.
El jurat del premi, presidit per Joan Mas i Vives, definí la història com "una novel·la complexa i multiforme amb un brillant ús dels recursos narratius".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.