Si la literatura i la poesia mallorquina haguessin de fer una llista amb els seus noms més destacats, Llorenç Riber i Joan Estelrich hi figurarien sense cap tipus de dubte. Ambdós perderen la vida el mateix any i ara fa mig segle.Amb motiu dels cinquanta anys de la mort de Riber i d’Estelrich, el Consell de Mallorca, des del Departament de Cultura i Patrimoni, organitza dues jornades d’estudi gratuïtes i protagonitzades cadascuna per un dels escriptors, que tenen com a objectiu donar a conèixer la figura i l’obra d’ambdós intel·lectuals mallorquins.
Amb un nombre de places limitat a 50 i una durada de 10 hores, les jornades es duran a terme a Palma, Binissalem, Campanet i Felanitx. Riber serà el protagonista de la ponència que tindrà lloc el proper dia 11, a la Casa Museu Llorenç de Villalonga de Binissalem. Dia 13 d’octubre l’activitat proposada serà un itinerari literari pels espais campaneters on va viure Riber.
La segona de les jornades, protagonitzada per Estelrich, es desenvoluparà al llarg de tres dies. El 17 d’octubre tres ponents parlaran al Centre de Cultura la Misericòrdia sobre la Mallorca en el primer terç del segle XX, l’acció cultural i nacionalista d’Estelrich i la relació de l’intel·lectual amb l’Europa del seu temps. El capvespre del mateix dia, la jornada, que es trasllada a la sala de plens del Consell, oferirà una xerrada del líder i expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soler titulada L’europeisme de Joan Estelrich en temps del franquisme. Dues conferències són els actes prevists per a dissabte dia 18 al Centre de Cultura la Misericòrdia. Finalment, dia 24 d’octubre, el Centre Cultural de Felanitx acollirà la taula rodona Joan Estelrich: intel·lectual i activista.
Terra de literatura
Les dues iniciatives s’emmarquen dins el projecte titulat Mallorca, terra de literatura, que contribueix a revisar, actualitzar i posar en relleu tots els autors mallorquins que sovint estan a l’oblit, malgrat la important empremta que han deixat en el conjunt de la literatura catalana entre les darreres dècades del segle XIX i la primera meitat del segle XX. L’escriptora mallorquina Maria Antònia Salvà fou la protagonista, el passat mes d’abril, de la primera jornada d’aquest projecte duit a terme pel Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.
Llorenç Riber i Campins
Poeta de l’Escola Mallorquina, va néixer a Campanet el 1881. Fou mestre en gai saber, a més d’articulista i traductor de clàssics al català i al castellà. Fou deixeble, al Seminari, d’Antoni Maria Alcover. Fundà la revista Migjorn, participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i col·laborà en La Nostra Terra, entre d’altres.
Joan Estelrich i Artigues
Nascut a Felanitx el 1896, fou escriptor i polític. Fundà el periòdic regionalista La Veu de Mallorca eal 1917. Estudià a Barcelona, on fou secretari de Francesc Cambó. Fundà Quaderns d’Estudis i Minerva i s’encarregà de la campanya internacional de la Lliga Regionalista per la difusió del català durant la dictadura de Primo de Rivera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A LA MOIXETA QUE NO S'ENTERA! La web oficial del Consell de Mallorca, en comunicat de premsa de dia 10 d'octubre, diu textualment: El Consell homenatja l'escriptor Llorenç Riber amb unes jornades d'estudi. HOMENATJA! Així que el teu "aclariment" té la força de la mentida i res més. Pots continuar, contra raó i veritat, defensant les animalades dels teus!
Possiblement molts de republicans també devien tenir cosetes. No crec en el maniqueisme del blanc i negre. Qualsevol persona té punts febles i obscurs. No vull justificar els qui donaren suport a Franco, però si va guanyar la guerra, devia tenir la majoria al seu costat. Hitler va arribar al poder en unes eleccions lliures. Vull dir, amb tot això, que la condició humana és així. Haurem d'arribar a concloure com alguns països que no s'han de posar noms de persones als carrers? Qui sap!
I tant que es nota que ets campaneter! En teniu un fotimer, per salar, d'intel·lectuals lleials i addictes que trabuquen i boten de trinxera quan toquen un poc el poder: Miquel dels Sants Oliver, Llorenç Riber i els dos Damians Pons en són quatre peces com els quatre reis de la baralla! La nissaga continua amb un que no sap que el que diu no consona amb el que fa. No em ve de nou aquesta defensa xovinista dels teus mites locals, perquè els felanitxers fan exactament igual amb n'Estelrich. Com la milícia espanyola: "con los nuestros con razón y sin ella". Allò que no saps (o sí!) és que Riber i Estelrich no eren de "los nuestros", sinó dels altres! Si no vols acceptar això, és que la raó t'importa molt poc. Com que jo som llorencina, em quedaré amb l'obra i la persona de Salvador Galmés. I, com que també som mallorquina, posaré la Sinfonia de Mallorca de Baltasar Samper, enemic declarat de Riber, d'Estelrich, de Salvà i dels franquistes de nova planta que els hi reten homenatges!
Resultarà que no es poden estudiar les obres perquè no estam d'acord amb els actes que feren determinades persones durant el franquisme, és igual si a Riber els anarquistes li cremassin ca seva a Barcelona o que els falangistes campaneters els volguessin afusellar i l'esperassin un dia per fer-ho perquè no acabava de ser addicte el règim, no ho sabieu? És igual si tota la seva creació va ser en català i només els articles i traduccions (en temps del franquisme, perquè abans les havia fetes en català) eren en espanyol. No heu llegit el seu discurs del 31 de desembre del 1908 commemorant el VIIè centenari del naixement de Jaume I, no sabeu què era l'Espurna? Anau a le sjornades i feis preguntes, sobre la ideologia de Riber jo ho vaig demanar a Damià Pons i m'ho va explicar. I si voleu, avui, que es compleixen 50 anys de la seva mort la Revista de Campanet presenta un monogràfic sobre Riber i hi ha apartats dedicats a la ideologia. Una abraçada.
Com així no es fan "jornades d'estudi" sobre Sbert, Ferrà, Pons, Saper i els altres NO-Franquistes? És molt difícil ser d'esquerres i republicana i admiradora de l'obra de Villalonga o de Pla o de Guareschi. Molt difícil i patològic! Però, vaja, també hi havia jueus que admiraven Mein Kampf! El cas no és aquest, sinó la política cultural del nostre (nostre? de qui?) govern. Ah! I a la roda de premsa d'Estelrich no hi ha en Massot, sinó els seus hagiogràfics: Damià Pons i Andreu Manresa.
Si em premeteu un aclariment, el Consell de Mallorca no ret homenatge a aquests autors. El Consell ha organitzat jornades d'estudi sobre aquests autors que és molt diferent. De fet, sobre Estelrich en parlarà Josep Massot i Muntaner i podeu estar segurs que el posarà al seu lloc. No es tracta de fer-ne cap defensa, ni cap apol·logia. Precisament, si es donen a conèixer tothom sabrà què feren aquests personatges. La ignorància i el silenci no ajuden a recuperar la memòria històrica. Jo que som ben d'esquerres i republicana som una admiradora de l'obra literària de Llorenç Villalonga, què hi farem?
He passat molt de gust de llegir aquests comentaris. M'han fet prendre la decisió d'interessar-me per aquests noms il·lustres i esbrinar quina va ser la seva conducta durant el franquisme. De Riber vaig llegir fa anys La minyonia d'un infant orat i em va agradar, però estic d'acord que la qualitat literària no té res a veure amb els homenatges institucionals que haurien de fer-se amb mesura i mai a persones que s'hagin distingit per fer costat al feixisme (el cas de Villalonga és molt clar). A "Mallorquí" li vull dir que la justificació que fa entre "com es podia i com es volia viure" és molt preocupant. No tothom va claudicar. Em sona a allò dels lloctinents de Hitler sobre "l'obediència deguda". Si realment varen col·laborar i donar suport a Franco, per bons que fossin, no haurien de rebre homenatges i molt menys d'institucions públiques democràtiques. La llei de la memòria històrica va fer curt, precisament perquè, amb un mal concepte d'evitar la revenja va esquivar vetar manifestacions com aquestes. El pas del temps ho cura tot? A Euzkadi es processen els qui fan homenatges a persones que han enaltit la lluita armada. Algú recorda una lluita armada més malsana que la insurrecció de Franco?
Simplement és curiós veure com mai no es recorden les persones de "l'altre bàndol" o que, com a mínim, no varen ser "afectes al règim" com aquests a qui els hi reten homenatges. Quan es farà l'homenatge institucional que toca a Baltasar Samper? A Miquel Ferrà? A Pere Oliver i Domenge? A Francesc de Salas Aguiló? A Mn. Antoni Pons? I a tants d'altres músics, poetes i historiadors d'un nivell més alt que els "afectes a Franco" a qui eleven als altars els autèntics especialistes en manyuclar la memòria del poble sobre la norma del discurs dominant! Amb aquests amics no ens calen enemics! Fan la mateixa feina bruta de les clavegueres del franquisme. Franco va premiar Riber i Estelrich. És per això que el PSM (ei, i tots els seus aliats que callen) els ret homenatge?
Vaja pensament el de Mallorquí! No parlam de categories literàries, sinó que no es facin homenatges a persones que varen trair la nostra terra i la nostra gent. Amb doblers públics no es poden honorar els qui es declararen addictes a Franco. No estan retirant tots els símbols franquistes? Idò això! Riber, Estelrich i Salvà varen ser (igual que Llorenç Villalonga) tres abrandats defensors i servidors vils del franquisme. Si ens hem de posar a reduir la valoració als aspectes literaris en veurem de molt grosses! Més val no fer la relació de les "plomes" del règim, perquè entrarien de ple els darrers Nobel espanyols: Aleixandre (el dretà de la generació del 27) i Cela (delator voluntari). Amb doblers públics no s'han de fer HOMENATGES a aquesta gent i, en tot cas, que parlin els qui en saben com Massot i Muntaner i callin els Cambó de torn (llegiu PSM!). Les valoracions dels comentaris, també són una manera molt clara de "disparar" contra la raó i la veritat. Les execucions que els ara homenatjats aplaudiren també eren un clic de mausser. Pensau-hi un poc més i deixau anar les vísceres!
No sabia que le sobres literàries estassin subjectes a actes personals. Per què no anau a les jornades i demanau aquests dubtes. Jo no conec Estelrich, però si Riber i si gent que en sap vos ho explicàs no ho creurieu. Aquest no és el lloc per això, anau, ni sigueu ignorants i apreneu, primer de tot, a separar la persona de l'obra i apreneu com es podia viure a l'època, no com es volia.