Determinar si el descobridor d’Amèrica, Cristòfol Colom, era mallorquí sembla una empresa cada vegada més complicada. I és que la teoria que defensa que Colom era fill del príncep de Viana acaba de trobar un escull quasi insalvable: les restes conservades al monestir de Poblet, que suposadament eren del cadàver del príncep, no són de Carles d’Aragó. I a més, les de la seva mare, la reina Blanca de Navarra, conservades a Segòvia, tampoc no corresponen al personatge.
Aquests són els sorprenents resultats a què ha arribat l’estudi que han duit a terme investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Granada, sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars. Això fa que la possibilitat de comparar les restes d’ADN entre el príncep de Viana i els fills de Colom sigui pràcticament impossible, perquè de moment es desconeix on són les despulles del príncep.
Els investigadors han realitzat un estudi genètic de la mòmia i l’han comparat amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra (conservades a Segòvia), mare del príncep, i amb les de familiars d’origen indubtable, com la tsarina Alexandra de Rússia, el duc d’Edimburg i Joana d’Habsburg (situades a la capella Mèdici). L’estudi conclou que ni les restes de Poblet corresponen al príncep ni les de Segòvia són les de la reina.
Les restes de Poblet pertanyen, de fet, a fins a tres individus diferents amb els quals es va compondre una sola mòmia. El segment superior del cos analitzat va pertànyer a un home de mitjana edat, possiblement noble, ja que el cap conserva una arracada d’or.
L’estudi de l’ascendència i de la descendència femenina de la reina Blanca I de Navarra ha permès als investigadors resseguir la transmissió d’un ADN mitocondrial, que només transmet la mare al llarg de 800 anys, des de l’any 1200 fins a l’actualitat.
Així, les dades genealògiques han permès arribar a la identificació de l’ADN mitocondrial del príncep, que no es correspon amb l’obtingut en cap dels segments momificats que es conserven al monestir de Poblet. A més, l’ADN tampoc no casa amb el de les restes atribuïdes a sa mare, conservades des del 1994 al monestir segovià de Santa María la Real de Nieva.
Carles de Viana (1421-1461) va ser fill de Joan II i Blanca de Navarra. Les disputes, el 1450, pel control de Navarra i pel suport que el seu pare i ell donaven a dos partits diferents els va enemistar fins al punt que el 1455 el rei Joan el va desheretar. Carles es va traslladar a Nàpols cercant la protecció del rei Alfons IV. Quan aquest morí va traslladar-se a Sicília.
Des d’aquí la seva vida va ser ben complicada, ja que es va moure entre la reconciliació i l’enfrontament amb el seu pare, que per la concòrdia de Vilafranca del 1461 el va reconèixer com a primogènit. Les anàlisis sobre les despulles del príncep de Viana obren interrogants sobre altres possibles restes reials al monestir, que no oblidem que també acull les del rei en Jaume.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cercant l'origen de Colom han descobert que ni el príncep de Viana està soterrat a la seva tomba a Poblet, ni la reina Blanca de Navarra ho està a Segòvia. Val més que no segueixin cercant. Respecte de les restes de Poblet no m'estranya que no siguin les del príncep, perquè després de la desamortització que va ser objecte el monestir en el segle XIX va patir moltes destrosses i pillatge.