TW
0

Determinar si el descobridor d’Amèrica, Cristòfol Colom, era mallorquí sembla una empresa cada vegada més complicada. I és que la teoria que defensa que Colom era fill del príncep de Viana acaba de trobar un escull quasi insalvable: les restes conservades al monestir de Poblet, que suposadament eren del cadàver del príncep, no són de Carles d’Aragó. I a més, les de la seva mare, la reina Blanca de Navarra, conservades a Segòvia, tampoc no corresponen al personatge.

Aquests són els sorprenents resultats a què ha arribat l’estudi que han duit a terme investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Granada, sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars. Això fa que la possibilitat de comparar les restes d’ADN entre el príncep de Viana i els fills de Colom sigui pràcticament impossible, perquè de moment es desconeix on són les despulles del príncep.

Els investigadors han realitzat un estudi genètic de la mòmia i l’han comparat amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra (conservades a Segòvia), mare del príncep, i amb les de familiars d’origen indubtable, com la tsarina Alexandra de Rússia, el duc d’Edimburg i Joana d’Habsburg (situades a la capella Mèdici). L’estudi conclou que ni les restes de Poblet corresponen al príncep ni les de Segòvia són les de la reina.

Les restes de Poblet pertanyen, de fet, a fins a tres individus diferents amb els quals es va compondre una sola mòmia. El segment superior del cos analitzat va pertànyer a un home de mitjana edat, possiblement noble, ja que el cap conserva una arracada d’or.

L’estudi de l’ascendència i de la descendència femenina de la reina Blanca I de Navarra ha permès als investigadors resseguir la transmissió d’un ADN mitocondrial, que només transmet la mare al llarg de 800 anys, des de l’any 1200 fins a l’actualitat.

Així, les dades genealògiques han permès arribar a la identificació de l’ADN mitocondrial del príncep, que no es correspon amb l’obtingut en cap dels segments momificats que es conserven al monestir de Poblet. A més, l’ADN tampoc no casa amb el de les restes atribuïdes a sa mare, conservades des del 1994 al monestir segovià de Santa María la Real de Nieva.

Carles de Viana (1421-1461) va ser fill de Joan II i Blanca de Navarra. Les disputes, el 1450, pel control de Navarra i pel suport que el seu pare i ell donaven a dos partits diferents els va enemistar fins al punt que el 1455 el rei Joan el va desheretar. Carles es va traslladar a Nàpols cercant la protecció del rei Alfons IV. Quan aquest morí va traslladar-se a Sicília.

Des d’aquí la seva vida va ser ben complicada, ja que es va moure entre la reconciliació i l’enfrontament amb el seu pare, que per la concòrdia de Vilafranca del 1461 el va reconèixer com a primogènit. Les anàlisis sobre les despulles del príncep de Viana obren interrogants sobre altres possibles restes reials al monestir, que no oblidem que també acull les del rei en Jaume.