Eivissa:cruïlla entre cultures

Grecs, carteginesos, romans, vàndals, bizantins, visigots, musulmans, catalans... Al llarg dels segles, Eivissa ha estat terra d’acollida de gent ben diversa que arribava a la major de les Pitiüses per establir-s’hi o bé com a enclau de comerç. El subsòl de l’illa és qui millor testimonia els vestigis d’aquelles civilitzacions i ens ajuda a entendre millor com foren les seves contradres.

Avui, a la falda de les murades de Dalt Vila, la barriada de la Capelleta amaga sota els ciments 2.400 anys d’història, quan Eivissa adorava antics déus orientals.

Fa sis anys que un grup d’arqueòlegs començà a treballar al número 12 del carrer de la Capelleta, a pocs metres de distància de la necròpoli del puig dels Molins. Al solar, de 500 metres i de propietat privada, hi volien edificar. Els sondejos revelaren la importància arqueològica de la zona i es demanà la paralització de les obres. Algun temps després s’hi començaren les excavacions que finalment acabaran aquest mes de setembre després de diverses paralitzacions i entrebancs.

A causa de l’envergadura del jaciment, el Consell ha decidit adquirir els terrenys per tal que la Capelleta sigui un centre museístic de referència en el qual es podran contemplar restes de tres etapes cabdals de la història pitiüsa: púniques, romanes i islàmiques.

"Aquesta és una fita molt important. A l’indret han trobat un santuari d’època púnica en bastant bon estat i del qual no se’n sabia res, n’és un exemple únic a la ciutat", explicà el director insular de Patrimoni d’Eivissa, Josep M. López Garí. Precisament Garí fou un dels arqueòlegs que iniciaren les excavacions el 2002 juntament amb Maria J. Escandell i Ricard Marlasca i es consideraran les tasques per finalitzades.

Donar-ho a conèixer

Aquest mateix mes de setembre el Consell d’Eivissa formalitzarà la compra del solar per 530.000 euros. Després iniciarà un projecte de museïtzació i de coberta dels terrenys que esperen que s’acabi l’any que ve. Un projecte, finançat a parts iguals entre Europa i el Consell, i que servirà com a espai de transició entre Dalt Vila i el puig dels Molins.

La importància del projecte radica en les diferents estructures que s’hi congreguen i la seva importància. La més cabdal és, sens dubte, la de les restes d’un santuari d’època púnica que, segons Garí, "era un edifici del segle IV aC dedicat a activitats culturals, possiblement relacionats amb la necròpoli del puig dels Molins".

El jaciment ara per ara no té cap altre paral·lel a l’illa, ja que té unes característiques ben particulars i no se’n conserva d’altre a la ciutat. Els arqueòlegs destaquen també la gran abundància de ceràmica localitzada a la zona, busitana i d’importació.

Però, amb el pas dels anys i dels segles, la zona del santuari púnic va esdevenir espai de repòs per als difunts. "El solar reflecteix pefectament com les terres que durant molts anys varen albergar edificis públics o pròspers barris industrials, es convertiren en terres de morts", expliquen.

En total, s’han excavat 17 tombes d’època romana repartides per tot el solar i que presentaven característiques constructives ben dispars. En algunes, fins i tot s’hi han trobat aixovars com un collar, un braçalet, dos anells i arracades.

La darrera etapa històrica que queda representada a la Capelleta la trobam a l’època musulmana, on els arqueòlegs han descobert part d’un carrer que creua el solar i que està ben definit, així com la compartimentació de diverses estances i la presència d’un gran pati, d’època paleoandalusina. "També cal destacar la seva funcionalitat bàsica de drenatge de les aigües de la pluja i els sostres de l’habitatge", apunta Garí en el seu informe arqueològic.

Un recorregut bastant explícit que repassa la història de l’illa i què, a partir de la seva museïtzació, donarà a conèixer als eivissencs i visitants com era aquella terra quan no coneixia què era el ciment, ni les carreteres, ni les massificacions turístiques.