La Fundació Pilar i Joan Miró acull aquests dies un taller d'art digital

Tot canvia, fins i tot la feina de jardiner. Ja no n’hi ha prou de regar les plantes cada dia, tallar la gespa amb una uniformitat majestàtica i poder presumir de les buguenvíl·lees més poblades i colorides de Mallorca. Els jardins han canviat. Ara, el visitant pot veure allò que no es veu, sentir allò que no està al seu abast i viure allò que, tanmateix, no és real. És, en definitiva, un jardí ple de naturalesa híbrida, tal com pretenen demostrar i crear els artistes Clara Boj i Diego Diaz i tots els alumnes que aquestes dies fan feina en un taller d’art digital als jardins de la Fundació Pilar i Joan Miró.

"El paisatge de la societat contemporània ja no només està format per coses físiques", reconeix Diaz, conscient que "les noves tecnologies generen uns fluxos que no veiem, però que existeixen". Així, amb aquesta premissa, els dos artistes murcians ofereixen als seus alumnes tot un ventall de possibilitats i eines multimèdies "que permeten desenvolupar interactivitat i afegir continguts, situacions i experiències a tot el que seria la capa del jardí".

Una dotzena d’artistes, vinguts de tot l’Estat, participen en aquest taller, que començà dilluns dia 11 i que acabarà aquest divendres. Tot i que, de moment, el taller es troba en el seu equador i és molt llarg encara el camí a recórrer, entre els alumnes ja han sortit algunes propostes interessants. "Hi ha un grup, per exemple, que vol fer feina a través dels sons. Convidar el visitant a seure en un punt del jardí i, en funció d’on dirigeixi la mirada, sentir el renou del vent, el xiular d’un ocell, les converses dels visitants... Un altre vol fer un projecte de realitat augmentada: de passejar amb una maleta a l’esquena i veure i sentir coses prèviament gravades...", expliquen els professors. Les opcions són múltiples i estan en constant evolució. Valdrà la pena, divendres, anar fins a la Fundació Pilar i Joan Miró per veure el jardí de l’artista com mai no l’havíeu vist.

Per Clara Boj i Diego Diaz, és interessant que els alumnes no haguessin tingut abans contactes amb l’art digital. És el cas, per exemple, de la sollerica Neus Masroig, que ha acudit al curs atreta per aquesta "dualitat de conceptes. El títol em va cridar molt l’atenció, de jugar amb les noves tecnologies, però també amb la realitat".•