La por s'estén per la ciutat...

Làtex, lentilles, pròtesis... o homes llop, zombis, nines posseïdes i vampirs? Ningú no nota la diferència entre uns i altres quan travessa les portes del Circ dels Horrors, que aquest mes s’ha instal·lat a l’envelat del pàrquing de Festival Park per atemorir els agosarats que s’hi atreveixin a passar.

A dins, tota una sèrie de personatges sinistres s’encarreguen d’acomodar l’espectador i regalar-li qualque ensurt, sense perdre l’humor que caracteritza l’espectacle. I és que, tot i que l’horror és allò que dóna títol a l’obra, no és l’únic que hi ha, l’humor també gaudeix d’una part essencial.

"L’espectacle és una mescla de circ, teatre i cabaret", segons explicà el director i actor de l’obra, Suso Silva. Teatre, perquè s’hi narra una història: un senyor agafa el tren equivocat i apareix en un cementeri de l’any 1800, on es transforma en el llegendari Nosferatu, un personatge "encantador i ple de misticisme".

Cabaret, perquè és un espectacle noctàmbul en què la interactivitat amb el públic és constant (fins i tot en alguna ocasió fan pujar algú a l’escenari).

I circ, perquè tot i gaudir d’una trama i d’unes característiques que no es relacionarien amb el circ tradicional, hi trobam acròbates, contorsionistes, forçuts i equilibristes convertits, però, en homes llop i morts vivents.

Tanmateix, crear aquests personatges tan estrambòtics i aterradors no és gens fàcil. Es necessiten moltes hores i molta feina per aconseguir que "homes normals i corrents es transformin en veritables bèsties". Per això, Suso ha hagut de menester l’ajuda de maquilladors i de dissenyadors per crear-los. Han fet falta molts anys de feina i esforços abans que el circ veiés definitivament la llum. Per aquest motiu, de la mateixa manera, els actors han de passar tot un procés de "caracterització" per sortir a l’escenari. Dues hores abans que comenci l’espectacle, el làtex, les dents i la roba comença a volar de costat a costat. Maquillatge, perruques, guants i màscares per a tots, sense excepció. Fins i tot la filla del director hi té el seu paper.

La música és un dels aspectes més importants del xou, "és el que ambienta l’espectacle i fa que el públic pugui endinsar-se en el món de les ombres que representam". Així, s’ha elegit sobretot música clàssica, encara que en algun moment també s’hi poden trobar fragments de Carmina Burana o el més pur rock&roll.

Suso Clown és el nom amb què es coneix el director de l’espectacle dins el món del circ. Suso va rebre el 2003 el premi Nacional del Circ, que atorga cada any l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música. La persona encarregada de donar-li el guardó fou la que era ministra de Cultura en aquells moments, Carmen Calvo. Va ser ella qui va fer prometre a l’artista que a canvi del premi crearia un espectacle diferent que redescobriria el circ i faria que els joves s’hi reconciliassin. Fins aleshores, "la proposta que es presentava era casposa i cutre".

Mantenint la seva promesa, el Nadal de 2007 aparegué el Circ dels Horrors, un espectacle juvenil en què "el públic no s’avorrirà en cap moment".

"El circ ha mort... anem a desenterrar-lo" és la frase amb què comença l’espectacle. El problema és que amb el circ també es desenterraran tot un seguit de criatures d’ultratomba" no aptes per a cardíacs.

Després de passar per Eivssa, podem trobar el circ al pàrquing de Festival Park fins a dia 30. De dimecres a diumenge a les 22h.