Pintant a la casa del pintor

Es refugia sota l’ombra dels pins des d’on treballa al ritme que li marca el seu i-pod, agafat al vestit amb un cinturó fet de cinta de pintor i des d’on sona un eclecticisme musical que va de Maria Callas als ritmes carioques del Brasil.

L’artista Nuria Mora ha tornat a Palma. En ple mes d’agost, la Fundació Pilar i Joan Miró li ha encarregat pintar una caseta de ferro galvanitzat que, ironies del destí, és on estan ubicats tots els aparells d’aire condicionat de la Fundació. "L’entorn és un lloc privilegiat", reconeixia ahir Nuria Mora, "precisament el fet que sigui un espai residual és el que més m’agrada d’aquesta intervenció".

Així, a partir de dia 25 (quan està previst que acabi l’obra), aquella caixa metal·litzada que fins ara restava amagada entre els pins de la Miró ressorgirà de nou plena de colors i formes geomètriques, talment com l’avantpassat de la finca (Joan Miró) era capaç de realitzar i d’imaginar ara farà ja més de vint-i-cinc anys.

Però tot i que l’estil de Nuria Mora resulta ja inconfusible per tothom, en aquesta ocasió l’artista s’ha hagut d’enfrontar a un nou repte. "Mai no havia pintat damunt aquest tipus de superfície. El ferro galvanitzat m’ha obligat a fer una imprimació prèvia al color". "Generalment vaig component sobre la marxa, jugant amb els colors a mesura que vaig avançant, però aquí m’ho he hagut de plantejar de manera diferent".

Encara que el seu nom ens pugui suposar alguna confusió, Nuria Mora prové de Madrid. Enguany, però, ha estat molt freqüent veure-la per Mallorca. "La gent comença a pensar que som mallorquina", bromeja durant un descans. Acostumada a pintar en llocs tan llunyans com la Xina, Tòquio, Nova York i el Brasil, fer-ho a Palma és tot un privilegi. Treballar envoltada de la casa, les obres i els estris d’un dels millors pintors de la cultura catalana del segle XX és una cosa a què només poden optar els més grans.