Des de fa cinc anys, Lai-Ming imparteix a la UIB el curs de llengua i cultura xineses. Al llarg d’aquests cursos, la professora ha vist com ha canviat la concepció que Occident té de la Xina, "primer venien persones que cercaven allò exòtic, amants del tai-txi, del txi-kung, de la cal·ligrafia... però, darrerament, vénen més homes de negoci que volen aprendre la llengua i ràpidament. Fins i tot, tenc nins que hi acudeixen empesos pels pares".
Orgullosa dels seus orígens, ara que Pequín acull els Jocs Olímpics, Lai-Ming ens recorda alguns dels puntals de la cultura xinesa que no ens podem perdre: "la medicina tradicional, la gran varietat de tes, l’artesania, l’art contemporani i, sobretot, el ràpid avenç tecnològic".
Així, Lai-Ming lamenta el gran desconeixement que hi ha a l’Estat espanyol de la cultura xinesa, una imatge que sovint també és culpa dels seus mateixos compatriotes que, amb la llengua com a principal obstacle, no s’integren del tot dins el si de la nova societat. "Jo mateixa, quan vaig a un restaurant xinès a menjar, tot d’una me miren i em pregunten a quin restaurant faig feina i quant cobr a final de mes". No obstant això, de tots els tòpics que hi ha sobre la Xina, n’hi ha un que la mateixa Lai-Ming admet i és que "els xinesos treballam, i treballam molt", bromeja. Tot i això, també els caracteritza la calma, aspecte que es tradueix en la tradicional imatge de l’ós panda.
Novel i escriptors que triomfen dins i fora
No exempt de polèmica fou el nomenament, l’any 2000, de Gao Xingjian com a premi Nobel de Literatura. Xingjian, de nacionalitat francesa, es convertí així en el primer escriptor de llengua xinesa en rebre el guardó suec. Llibres com Una canya de pescar per al meu avi, El llibre d’un home sol o La muntanya de l’ànima són alguns dels títols que tenim a l’abast. De fet, llegir literatura xinesa no és fàcil, ja que les traduccions al castellà, i encara manco al català, no estan a la llista de prioritats.
Tot i representar el seu primer Nobel, Xingjian no és una persona benvinguda a la Xina. La censura continua causant estralls dins el panorama literari xinès. Una norma que no acostuma a fallar gairebé mai és que, censura a la Xina sovint significa èxit de vendes i popularitat a l’estranger. Exemples d’aquest binomi en serien el Shangai Baby de Wei Hui o la literatura eròtica de Mu Zimei, entre d’altres.
Un art que irromp amb molta força i provocació
Un nou art provocador, jove, fresc i contrasistema va traient el cap des de la Xina i comença a convertir-se en referent a l’hora de marcar xifres a les subhastes internacionals. Per una obra de Zhang Xiaogang (a la imatge) es pagaren més de dos milions de dòlars en una subhasta a Sotheby, l’any passat. L’art xinès, que semblà quedar ancorat en els bells, fins i sinuosos paisatges durant mil·lennis, està gestant tota una revolució a la qual haurem d’estar molt atents.
El cine que ve d’orient
Després de l’espectacular cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics, segur que el cineasta Zhang Yimou (creador de la mateixa) tornarà a pujar al carro de l’èxit com la pólvora. Autor de pel·lícules com Sorgo Rojo, La semilla del crisantemo, La linterna roja, Qui Ju, una mujer china o Héroe, Yimou ha estat reconegut als festivals més prestigiosos del món (Canes, Venècia, Berlín...) encara que, tot i haver-hi estat nominat dos pics, se li resiteix la preuada estatueta de Hollywood. Qui sap si ara que s’ha convertit en l’home de moda arreu del món aconsegueix arribar de nou a la meca del cinema. Si en voleu saber més, la darrer film de Yimou és La Maldición de la flor dorada (a la foto).
I parlant de Hollywood, s’ha de dir que només una cinta ha aconseguit endur-se l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Fou l’any 2000 amb Tigre y dragón (també a la imatge) quan el director Ang Lee (nascut a Taiwan, però educat als Estats Units) guanyà el famós reconeixement. Tres anys més tard, tornaria a triomfar a Los Angeles, en aquest cas amb una producció cent per cent occidental com fou Brokeback Mountain. Amb vista a noves superproduccions que vénen d’Orient, caldrà que tinguem en compte noms com El reino prohibido (on s’enfrontaran Jackie Chan i Jet Li) o Acantilado Rojo, el film xinès amb més pressupost de la història.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.