TW
0

Cada mil·límetre de pell de Joaquín Cortés desprèn art. La seva trajectòria i experiència vitals l’han anat convertint en un dels artistes espanyols amb més projecció internacional. Això té una explicació, la seva qualitat. Després de rodar món amb la seva darrera obra, Mi Soledad, arribarà a Palma el 9 d’agost, a les 22 hores a la plaça de Toros. Abans ha vist truncada la seva gira per l’Estat per un problema al bessó.

¿Què vos va aportar el vostre pas pel Ballet Nacional?
Sobretot la disciplina i el bagatge que et dóna passar cinc anys en una de les companyies de ball més importants de l’Estat espanyol en aquell moment.

¿Creis que aquesta estada fou la que vos formà com a artista i que a ella li deveu l’èxit actual?
No, no seria just donar-li tots els honors a aquella època. És veritat que fou molt important, però crec que a partir dels vint anys, quan comences a crear i a caminar tot sol, és quan més aprens. És el moment en què el públic et comença a descobrir com un nom propi i no com a part d’un conjunt. Per això és una passa molt important.

Xerrant de Mi Soledad, com és el muntatge de l’espectacle?
Els meus muntatges solen ser senzills. Per mi, l’escenografia és dansa i música pures. Hi ha 16 músics a l’escenari i jo hi som com a ballarí únic.

Un petit trencament fibril·lar al bessó vos va obligar a cancel·lar alguns espectacles, com el de Saragossa i el de Donostia. Creis que els podreu recuperar més endavant?
Això esper. Tot depèn d’agendes i de dates, però la meva intenció és poder realitzar-los i que ningú no quedi sense poder gaudir de l’obra. Joaquín Cortés, com a "portaveu" del poble gitano i dels seus costums, ha xerrat en moltes ocasions en defensa seva. Potser el discurs més important va ser el que féu al Parlament Europeu el novembre del 2006, que feia costat a la llengua gitana.

La llengua romaní, com el català, és una llengua minoritària i desprotegida davant d’altres. Creis que Madrid hauria de prendre mesures perquè es tractassin totes les llengües de l’Estat igual?
És clar! Però vosaltres, els que parlau en català, teniu un avantatge: estau tots units. Viviu en el mateix territori i sou més visibles. Nosaltres estam repartits per tot el món. No hi ha unitat per lluitar per la llengua romaní. Davant la pregunta de si Cortés creu que és "el Pavarotti del flamenc", l’artista apuntà que "no és que em consideri Pavarotti, però crec que he fet una feina molt semblant a la seva. Ell popularitzà l’òpera arreu del món. Jo he fet el mateix amb el flamenc.