El pregoner Biel Florit enceta les festes de Sineu

Malgrat que les festes de la Mare de Déu d’Agost 2008 a Sineu començaren aquest divendres passat, dia 1, l’acte solemne d’inici de les mateixes tingué lloc ahir capvespre al claustre de l’ajuntament.

En aquesta ocasió, fou l’escriptor sineuer Biel Florit l’encarregat de donar el sus oficial a les festivitats amb la lectura del pregó. Florit recordà altres pregoners com "el pobler Alexandre Ballester, fa una vintena d’anys, o Gaspar Valero, l’any passat mateix, per assenyalar dos casos d’apreciats amics d’un gruix intel·lectual de provada solidesa, m’he adonat que allò que està bé a un extern, no escau tant a un sineuer".

Memòria

El pregó de l’escripror continuà repassant "les antigues glòries sineueres, la nostra història farcida d’honors i privilegis" a l’hora que féu memòria d’un "fet principal que succeí a final dels anys setanta del segle passat, quan a uns mesos de la celebració de les primeres eleccions municipals, després del lapse d’infausta memòria imposat per un general gallec, menut i mal alletat, i tota la seva colla d’assassins. La situació a la nostra vila sineuera en la retrobada amb les urnes després de tants d’anys era concretament que no hi hauria eleccions de cap classe, així talment, ja que sols existia un partit que es presentàs a rotlo: Unión de Centro Democrático; es tractava de la recordada UCD del senyor Afonso Suarez. Va ser llavonses quan un grup d’arreplegats del poble vàrem decidir donar forma a una candidatura absolutament oberta, amb un programa d’intensions de feina progressista, i amb pretesa visió de futur a raig i roll com a única ideologia i militància concreta, totalment assembleari, tot es decidia a rotlo per majoria simple, fins i tot el nom: des d’aquella vetlada als baixos de la Sala i per sempre més ens anomenaríem Agrupació Electoral Sineuers Independents".

Anècdotes

Després dels vells temps, el pregoner exercí "d’humil i coherent" i provà "de glosar aquells aspectes, alguns dels succeïts de caràcter festiu que acompanyaren un temps la celebració de la Mare de Déu de les alfabegueres, i que per ics o per bé la seva singularitat els ha fet quedar enganxats amb més força que els altres dins els albellons de la meva memòria personal". Florit recordà l’any en què actuà Antonio Amaya i sortí de l’escenari a crits de "Maricón! Fuera!" o "l’any que a la revetla contractaren el magnífic Bonet de San Pedro" i "aprofitant que tenia una grossa morera a tocar l’escenari, s’hi encamellà i tira per amunt fins que arribà a una branca més prima del prudent i ja el tenim su-allà aferrat com un dragó, que si entre mitja dotzena no l’ajuden a baixar encara ara hi seria". "O aquell altre any en què, un equilibrista aconseguí permís per arriar un cable des de la torreta del casal conegut com a Ca don Enric fins ben enmig del Fossar, i s’hi arrià amb una bicicleta sense gomes a les rodes, només amb les llantes, i contra tot pronòstic no es va esflorar el cap. Va ser molt celebrada l’eixida".

Florit acabà el pregó amb un poema molt curt, "però un dels d’intencionalitat més clara entre els que he arribat a infantar. Es titula Nosaltres i diu així:

És irrellevant que jo sigui jo / que tu siguis tu, que tu siguis jo / que jo sigui tu, que ningú sigui ningú. / L’important és que nosaltres siguem nosaltres".