Només falta la rúbrica política per acabar amb més de quatre anys de desconcert. Ahir, al palau de la Generalitat de Catalunya, a la plaça de Sant Jaume, les Illes Balears signaren el seu retorn a l’Institut Ramon LLull.
El dia 5 de setembre el Govern de les Illes ratificarà l’acord. El 9 de setembre ho farà el català i aquest mateix dia, a Palma, es realitzarà una cimera entre els presidents Antich i Montilla per posar punt i final al procés que farà que de nou les polítiques de promoció de la llengua i la cultura catalanes a l’exterior se facin de manera conjunta per part dels dos governs.
Així, el Govern balear i la Generalitat formaran el Consorci de l’Institut Ramon Llull, membre de ple dret de la fundació homònima, amb seu permanent a Andorra i amb participació també de l’estat dels Pirineus. Així mateix, aviat també es preveu que s’hi incorpori l’Ajuntament de l’Alguer, el Consell General dels Pirineus Orientals i la xarxa de municipis Ramon Llull (formada per ajuntaments del País Valencià i de la Franja d’Aragó).
Les Illes Balears han aconseguit que els òrgans de govern del consorci siguin paritaris. Hi haurà quatre membres del govern a la junta rectora i tres al consell de direcció, el mateix nombre de representants que els aportats per la institució catalana. "Pel que fa al finançament, el pressupost s’elaborarà tenint en compte el criteri proporcional de població", assegurà ahir el conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues, a l’hora d’explicar als mitjans els acords assolits.
Això vol dir que les Balears aportaran pressupost en funció de la relació 1-7, aproximadament.
Així mateix, el reformat Institut Ramon Llull tindrà una direcció adjunta a les Illes –el nom de la qual haurà de decidir el Bloc depenent dels pactes de governabilitat del segon pacte de progrés– i una oficina en què treballaran dos tècnics i tres persones encarregades de tasques d’administració.
Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, explicà ahir durant la signatura del conveni que "dins la programació del Llull per al 2009, les Illes Balears tindran una importància preeminent", i apuntà que una de les grans línies serà "l’ensenyament de la llengua catalana en l’àmbit no universitari".
En aquest sentit, el conseller Moragues digué que "hi jugaran un paper fonamental les comunitats balears a l’exterior". Això vol dir que Sud-amèrica serà un nou punt de mira dels interessos del Llull, que té la intenció de "ser com un Instituto Cervantes".
De totes maneres, els tràmits burocràtics no acabaran amb la firma conjunta. Posteriorment s’haurà de comunicar el conveni a les Corts Generals de l’Estat i entrarà en vigor 60 dies després, és a dir, el 9 de novembre. Aleshores ja n’hauran d’haver creat la seu a Palma i ratificat el nou director adjunt de l’entitat.
Així mateix, Moragues assegurà que "l’Institut d’Estudis Baleàrics continuarà la seva tasca, amb algunes accions de projecció exterior fora de l’àmbit lingüístic fetes pel nostre compte".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara només falta que si tornen els del PP, no tornin a sortir amb qualsevol excusa beneita.
La Constitució Espanyola parla de especial protecció a les altres llengues de l'Estat que no siguin el castellà. Es de suposar que la protecció a aquets importants fets culturals de l'Estat obviament incloguin el suport economic, en consonancia amb els impostos que es paguen a aquestes comunitats.
Albert, tant de bo les poguem veure totes!
Moragues dixit: " ... es va trencar per una decisió política que no tenia res a veure amb la cultura i la llenguaâ€, Vamos a ver .... ¿me quieren decir que en el institut Ramon Llul solo se ocupan de la cultura y la lengua y no interfiere la política?
És una fantàstica notícia per a la cultura de les illes i dels PPCC. No n'hauríem d'haver sortit mai. Ara només fa falta que també ens posem les piles amb la TDT en català i es posi prest a disposició dels espectadors TV3 i canal 9 en digital així com punt 2 i el 33/k3 i si és possible més cadenes com Andorra TV, 3-24, canal 300,33 i k3 per separat i televisions de parla catalana d'altres zones si és possible. Tota ajuda és poca per a compensar el 23 a 1 que hi ha ara a la tdt, amb només una televisió en català i 23 en castellà.