El darrer monstre sagrat del cinema egipci, Iussef Txahin, mort ahir diumenge a 82 anys, és l’autor d’una obra tan intimista com políticament compromesa, sense arribar a aconseguir al seu país el reconeixement que sí que té a l’estranger.
Nascut el 25 de gener de 1926 a Alexandria, Txahin utilitzà el seu país, Egipte, com a rerefons per plasmar les seves idees d’esquerra i antiislamistes en més de quaranta llargmetratges.
Molt més conegut a l’estranger que no pas a Egipte, el 1997 Txahin obtingué la Palma d’or honorífica del Festival de Canes pel conjunt de la seva trajectòria, després d’haver guanyat un Ós de plata en el Festival de Berlín.
Pobresa, combat obrer i lluita per la independència marcaren, durant els anys 50 i 60, l’obra compromesa del cineasta, que es valgué dels seus melodrames neorrealistes per transmetre al públic els seus missatges polítics. Entre les seves principals pel·lícules destaquen Aigües negres (1956), Estació central (1958) i La Terra (1969), obra mestra poètica i política consagrada al món agrícola.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.