Cornellà venera Estopa

El nom del vostre darrer disc significa Cornellà, la vostra ciutat, al revés. Què té aquest disc de Cornellà?
Ho té tot. Són 12 cançons basades en les coses que hem vist i que hem sentit al nostre entorn. Cornellà ha estat la nostra font d’informació i, d’alguna manera, hem esdevingut cronistes del nostre barri.

Perquè si no visquéssiu a Cornellà, on us hauríem d’anar a cercar?
Estam molt bé on estam i no volem canviar. Perquè això seria com començar una vida de nou i, de moment, no ens fa gens de ganes. Ara bé, si em demanes alguns llocs on perdre’ns i desconnectar, potser ens trobaries a Zarza-capilla, el poble del meu pare a Extremadura, o a Calafell, a Tarragona.

Contau-nos qualque cosa d’aquesta gira. Què en diríeu per si encara hi ha cap indecís de venir a veure-us?
Estam veient que la nostra gira és com un antídot contra aquesta crisi de la qual es parla tant. Això és el que demana la gent: simplement passar-s’ho bé.

Heu passat pel Rock in Rio, un dels esdeveniments músicals més importants de l’any. Què us ha semblat?
Impressionant. A les nou del vespre hi havia allà 80.000 persones. Pensàvem que no hi eren per nosaltres, però després, en veure que es movien les mans des del principi fins al final... uf... em tremolaven les cames!

En aquests moments encara us tremolen les cames?
Sí, sí, va ser impressionant.

Parlant d’això, Com duis la fama? És fàcil passejar-se per Cornellà?
Nosaltres feim una vida d’allò més normal, però hem hagut de pencar molt. Es tracta d’anar sempre, més o manco, als mateixos llocs, anar conquerint territoris. Perquè el primer dia et demanaran un autògraf. El segon, potser també. Però el tercer dia ja no.

Tornant a Allenrock, diuen que aquest és el vostre disc més variat. Pensau que es perdrà aquell so tan característic d’Estopa?
És un disc que hem fet amb total llibertat i una mica d’estranquis de la discogràfica. Hi hem estat molt de temps fent eina pel nostre compte i quan anàrem a la discogràfica, ja l’hi duguérem enllestit. És un disc que ens hem produït nosaltres al 100 per cent. Després de quatre discos, ja era hora de sonar ralment com volem sonar.

Un error, no sabrem mai si intencionat, provocà que el disc es pogués baixar gratuïtament d’internet abans que sortís al mercat. A l’hora de les vendes, s’ha notat això?
No se sabrà què va passar i quines conseqüències varen tenir aquelles 48 hores. El que s’ha demostrat és que el disc s’ha venut igualment. Hem aconseguit un doble disc de platí i per a nosaltres això ja és suficient. Ja en tenim prou. Ens plantam aquí.

Formau part d’aquesta generació filla d’immigrants andalusos. A vosaltres, pocs cops us hem sentit parlar en català, però sí que moltes vegades heu sortit en defensa del territori. En aquests moments, en què la gent surt en defensa del castellà i se’n firmen manifests, quina és la vostra actitud?
Crec que tothom té dret de reclamar el que per ells són injustícies, encara que per mi això no ho sigui, cap injustícia. Ni jo, ni la meva família, ni els meus amics no ens hem sentit mai perseguits o amaneçats per poder parlar en castellà, però que cadascú faci el que vulgui.