“Distingit Senyor i amich...”

Allò que Antoni Maria Alcover cultivava curosament des del seu estudi a Mallorca tenia també alguns adeptes a Barcelona. La figura del lingüista i crític amb la codificació de la llengua establerta per Pompeu Fabra i l’Intitut d’Estudis Catalans, Josep Calveras, seguí de ben a prop l’evolució i posada en marxa del Diccionari català-valencià-balear fins al punt que, en un moment donat, l’obra d’Alcover i de Moll va estar a punt de ser publicada per l’Editorial Balmes a través de l’Oficina Romànica.

Tot això es desprèn de l’estudi que acaba de publicar Narcis Iglesias sobre Els inicis del Diccionari català-valencià-balear a través de l’epistolari d’A.M. Alcover i F. de B. Moll amb Josep Calveras (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008) i en el qual es mostren les relacions que els tres intel·lectuals tingueren entorn de la llengua i, més concretament, sobre l’edició del diccionari.

"Era el gran moment de fixació d’una normativa", descriu Iglesias, "ja hi havia la gramàtica, l’ortografia i b¡només faltava el diccionari. Calveras, crític amb la normativa de Fabra, trobà en l’obra d’Alcover una gran referència per a la demostració de les seves tesis" que publicà a través de l’obra Le reconstrucció del llenguatge literari català i mitjançant diversos articles a revistes. "A través de les cartes, Calveras fou un dels primers lectors del Diccionari català-valencià-balear, fins i tot abans que s’arribàs a publicar. I part de la informació que ell extreia era usada pels seus articles posteriors tot i que, sovint, no n’esmentava la font", conclou Iglesias en el seu estudi.

Però tal com afirma Alcover en moltes de les missives, "l’obra del diccionari em té completament absorvit", fet que propicià que les relacions amb Calveras es delagassin aviat amb Francesc de Borja Moll.

Així, entre dubtes lingüístics, alabances i suports, i conegudes les dificultats econòmiques que Alcover i Moll tenien per dur endavant la publicació del diccionari, Calveras s’ofereix per tal que la Biblioteca Balmes de Barcelona fos la seu central de redacció i d’elaboració del diccionari i l’obra sortís sota el nom de l’Oficina Romànica. "Les converses estaven molt avançades", afegeix l’autor de l’estudi, (que inclou en el llibre dues versions del possible contracte entre ambdues parts). Tot i que la proposta no va anar per envant ja que, segons Iglesias, Francesc de Borja Moll tenia "unes aspiracions molt més elevades" entorn de l’obra que durant tants i tants anys havien cultivat conjuntament.

Així les coses, la relació entre Alcover, Moll i Calveras no es romperen i el català esdevingué un bon ambaixador de l’obra d’Alcover i Moll al Principat. "En Moll em digué que vossa reverència demana 50 exemplars de tots els quaderns sortits del diccionari per col·locar entre els amichs. Lo qual em dóna una gran alegria. Aqueixa és la manera d’Ajudar l’obra del diccionari" li agraia personalment Alcover en una massiva de l’any 1930.

Narcís Iglesias realitzà la seva tesi entorn de la figura de Josep Calveras, fet que li ajudà a conèixer l’existència d’aquestes missives extretes, en part, de l’Arxiu del Regne de Mallorca (on està dipositat el fons Alcover Moll) i de la Biblioteca Balmes de Barcelona. En total, Iglesias ha recopilat 256 cartes, 95 de les quals es publiquen en aquest estudi.