Cap al futur

La signatura de la declaració no fou un acte protocol·lari i prou, ans al contrari. Al bell mig de la catedral de Tortosa, projectat per pantalles de televisió per tot el recinte sagrat, la rúbrica del document simbolitza l’aliança de les institucions civils, capitanejades per la Federació Llull, i el poder municipal –i per tant polític– de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, per lluitar pel redreçament civil i la recuperació completa de les llibertats perdudes en la guerra de Successió i amb la imposició del Decret de Nova Planta.

I és que la declaració de Tortosa va ser signada per Palma, per l’Ajuntament de Benicàssim i pel de Tortosa, com també per la majoria de representants dels diferents ajuntaments de les terres de l’Ebre, en un acte que vol remarcar el paper central dels ajuntaments en la tasca de vertebració nacional del conjunt del territori.

L’acte s’emmarca en la campanya que la Federació Llull va començar ara fa un any amb el títol 300 anys, caminant cap al futur. El que pretén la iniciativa és fer memòria de les llibertats perdudes durant la guerra de Successió i a la vegada encoratjar perquè es recuperin de manera immediata.

S’ha de destacar que fins a Tortosa es va desplaçar una delegació illenca formada per una vintena de persones, entre les quals es trobaven el president de l’Obra Cultural i president de la Federació Llull, Jaume Mateu, el vicepresident de l’Obra, Tomeu Martí, i el professor Joan Mir.

Nanda Ramon va explicar que "tenim una tossuderia per celebrar les derrotes, però hem de celebrar que som aquí i que les armes no varen poder destruir ni la nostra fesomia ni la nostra set de llibertat". Ramon va explicar que "és inqüestionable en aquest país nostre el protagonisme de les ciutats, és on es veuen els problemes i on hi ha més solucions, són els espais oberts per somiar i els territoris per construir, el camí de futur".