Lliçó sobre la Xina

Viatge a la Xina recull les cròniques periodístiques que l’editor va escriure fa trenta-quatre anys, quan visità el país en el primer viatge turístic espanyol que Mao Zedong va permetre.

Ara, just quan estan a punt d’iniciar-se els Jocs Olímpics a Pequín, Ensiola recupera aquells articles que Pere A. Serra descrigué ahir com a "cròniques oblidades que han ressuscitat" i que ajuden a entrendre millor les vicissituds socials i polítiques d’aquell país "revolucionari".

L’editor Miquel Campaner fou l’encarregat d’encetar l’acte de presentació al teatre Municipal de Palma. El seguí el president de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Sebastià Serra, que ha col·laborat en la publicació del llibre i que el definí com "la millor tradició dels reportatges periodístics des d’una visió acurada i concreta".

Per la seva banda, el prologuista Baltasar Porcel presentà l’obra des de dos vessants. D’un costat, com "un testimoni viu i admirable del que era la Xina" i de l’altre demostra "el fet periodístic realitzat amb vitalitat i vida". Per l’escriptor andritxol, aquesta vitalitat ha estat representada a Mallorca per dos personatges: Miquel dels Sants Oliver i Pere A. Serra. Al primer el definí com "un intel·lectual de categoria europea" que féu periodisme però que, a més, "creà consciència mallorquina politicoinformativa". Del president del Grup Serra destacà que ha sabut fer "un periodisme viu i mallorquí més enllà d’ideologies".

Encara faltaven dos anys per a la mort de Mao Zedong quan Pere A. Serra viatjà a aquella Xina que tants de detractors i admiradors ha conreat. Alguns, com el mateix Baltasar Porcel, també hi viatjaren encisats per aquella revolució "en la qual jo vaig creure", explicà ahir l’escriptor, qui va afegir tot seguit que fou "una gran idea convertida en un fulminant desastre". "Això vol dir que no basten tan sols les idees, cal realitzar-les", sentencià.

El viatge de Pere A. Serrar fou diferent al de Porcel. Durant quinze dies de periple, Serra descrigué la realitat quotidiana d’aquella societat i la donà a conèixer als illencs a través del Baleares, encara que aquells escrits també foren publicats en una cinquantena de diaris espanyols, dirigits per tant a uns lectors que encara vivien sota la dictadura del general Franco.

Així mateix, les anècdotes feren part de la presentació ahir al Municipal. Pere A. Serra recordà com va mantenir diverses discussions amb un dels seus guies, per qui "Mao era el centre de l’univers". "Era com un déu", l’únic que no aconseguí el dirigent del Partit Comunista fou, segons Serra, "que els xinesos cultivassin en els cementeris familiars".

A l’acte assistí una bona representació de la societat illenca, encapçalada pel president del Govern, Francesc Antich; la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar; el delegat del Govern, Ramon Socias; la presidenta del Consell, Francina Armengol, i els consellers Bàrbara Galmés (Cultura) i Mateu Cañellas (Esports ). Tampoc no hi faltaren representants del món de l’art com Glòria Mas, Joan Bennàssar, el galerista Joan Oliver Maneu; la directora del Baluard, Cristina Ros; de l’estament eclesiàstic, Antonio Pérez Ramos; l’advocat Rafel Perera; les conselleres insulars Dolça Mulet i Cati Julve; els escriptors Damià Pons, Rosa Maria Colom i Neus Canyelles; Fernando Rotger i Rosa Regi, de la Clínica Rotger; el doctor Bartomeu Beltran i el senador Joan Fageda, entre d’altres.

Fou una presentació en societat en què l’autor i el prologuista andritxol donaren una bona lliçó del que fou la Xina de Mao i allò que és en l’actualitat aquell país sense revolució.