Quan l'art es converteix en teràpia

No tothom que pinta un quadre té intenció de penjar-lo a un museu i no tothom que balla té ganes de fer-ho en un escenari i davant un públic selecte. L’art, més enllà del seu esperit contemplatiu, pot ser també terapèutic o això és almanco el que ens han dit els tres experts amb qui ha parlat dBalears. Art, música i dansa prenen en aquest article un significat ben especial.

La primera aturada la feim a la llibreria La Llave, de Palma. Allà, Gemma Guerrero hi exposa els seus dibuixos. "No són un objecte decoratiu, alguna cosa que et pugui atreure visualment, són quelcom més", comenta aquesta pintora tot explicant un caramull d’anècdotes de persones que han trobat respostes en els seus treballs. "Una vegada va venir un senyor que, en veure un quadre, se’m va posar a plorar perquè per fi havia trobat un paisatge que ell havia visualitzat en una meditació". I més històries: com la d’una parella que, sense conèixer-se es van enamorar a través d’un quadre; o la d’un grup de psicòlogues que li encarregaren un quadre per tal que els seus pacients, mirant aquella imatge, poguessin sentir-se en pau.

Guerrero, a part de pintar, fa classes d’arteràpia, ja sigui de manera individual al seu taller o de manera col·lectiva en diferents centres com és el cas de la llibreria La Llave. "Si tu deixes un nin sol i tancat a una habitació amb uns pots de pintura, no farà falta que li diguis res que aquell nin es posarà a pintar. Jo el que intent és que la gent es posi en contacte amb la seva energia creadora, amb el nins que tots duim dins", explica.

Una feina que es fa de manera holística, "combinant cos, ment i esperit", per tal de "rebre alguna cosa, una energia, que no saps d’on ve, però que es manifesta". Semblant fou l’experiència que vàrem viure en el taller de dansateràpia que ofereix el centre de ioga Nirodha a la Vileta. Maribel Soler i Carmen Pérez dirigien aquest curs que, en aquesta ocasió, evocava les set deesses del món clàssic. "A través de conferències i xerrades et poden explicar moltes coses, però no ho sents. Aquí la qüestió és viure una experiència a través del cos, sentir-ho. Amb la dansa aconseguim treure aquesta part emocional", especifica Soler. Unes emocions que no sempre són positives pel participant. "La dansateràpia funciona, i molt, però ho has de treballar. Fins i tot de vegades et pots arribar a sentir malament, perquè sovint se’t remouen coses, però, al final, tot és per a bé". Posar una música i deixar-se anar, mentre sents els moviments i visualitzes diverses situacions, és la base dels tallers de dansateràpia que oferien ja sigui a través de les emocions de les Flors de Bach, les característiques de les deesses gregues o les txakres del sistema planetari.

La dansa, igual que totes les arts, té finalitats terapèutiques des dels seus orígens. "No és una cosa d’ara", explica Soler, "en èpoques primitives les danses ja tenien funcions sagrades de connexió. Sempre ha tingut en l’ésser humà un poder terapèutic i ha estat amb el pas dels anys que, per allò que sigui, s’ha ficat dins dels escenaris".

Igual de mil·lenària és la relació de la música amb l’estat d’ànim. Al centre Onda Vital de Palma poguérem viure l’experiència d’assistir a un concert de bols tibetans i de quars pur. Un espai on relaxar-se i sentir l’efecte que la música, i les seves vibracions, provocava al nostre cos. "El so, igual que el nostre cos, és energia", explica David Biddle. "La combinació dels unitons del quars i de la variació de tons i semitons que ofereixen els metalls del Tibet fa que la música afecti les diferents txakres del teu cos", especifica tot recordant "la capacitat senadora que poden tenir aquest sons".

Sigui com sigui, la qüestió és que després d’aquesta experiència ens sentim molt millor i amb ganes d’iniciar una nova setmana que, peti qui peti, després d’un diumenge sempre ve un dilluns, ja sigui final de mes per a molts, principi de vacances per als més afortunats.•