Per la seva defensa " de la dignitat de les dones" i per la seva "denúncia de les situacions d’injustícia social". Però sobretot per "la seva esplèndida literatura" plena "d’agudesa i d’ironia". Aquests són només alguns dels motius que Víctor García de la Concha, president de la Reial Acadèmia, llegí ahir dematí en el nomenament de Margaret Atwood com a nova premi d’Astúries de les lletres.
Nascuda a Ottawa (Canadà) l’any 1939, Atwood s’ha convertit en la màxima exponent de la literatura canadenca i en una de les veus més eminents de la narrativa actual, sense oblidar tampoc la seva extraordinària sensibilitat en la seva també abundant producció poètica.
Molt aficionada a la lectura ja de ben jove, Atwood es graduà en Arts a la Victoria College de la Universitat de Toronto i posteriorment cursà estudis de postgrau al Radcliff College de Cambridge (Massachusetts) i a la Universitat de Harvard. Ha estat professora de literatura anglesa en diverses universitats canadenques i des de 1972 es dedica per complet a l’escriptura.
Entre les seves novel·les més destacades hi trobam La mujer comestible (1969), que anà seguida de Ressorgir (1972), Doña Oráculo (1976), Life before man (1980), Ull de gat (1988) i La novia ladrona (1993). Les seves novel·les s’han traduït a més de 30 idiomes, inclòs, encara que en la mesura justa, el català.
La trama de les seves obres se centra freqüentment en la figura de la dona, la seva maduresa i els canvis de rol sexual i se n’han realitzat adaptacions cinematogràfiques i teatrals i, fins i tot, operístiques com va ser el cas de The handmaid’s tale.
Entre els seus múltiples premis destaca també el Booker Prize, el més important de la literatura en llengua anglesa, que li fou atorgat l’any 2000.
L’escriptora, que ha hagut de lluitar amb noms de la talla de Juan Goytisolo, Ian McEvan o Ismail Kadaré per emportar-se el premi d’Astúries de les lletres, reconegué ahir que se sentia "sorpresa" de rebre aquesta distinció, que qualificà de "molt important" per a ella i també per al seu país, ja que la "literatura canadenca no és gaire coneguda a Europa i sovint se’ns confon amb la dels Estats Units".
La Fundació Príncep d’Astúries reprendrà per setembre les reunions dels jurats per decidir els premis que resten per repartir amb vista a la cerimònia d’octubre al teatre Campoamor d’Oviedo. El Príncep d’Astúries de les lletres està valorat en 50.000 euros.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.