TW
0

Les Balears i Pitiüses són la comunitat més malmenada pel Govern de Madrid pel que fa a inversió cultural. Els ciutadans de les Illes "reben" del Govern d’Espanya 7,71 euros per hom en concepte de matèria cultural i patrimoni, una xifra que situa l’Arxipèlag en la penúltima posició del rànquing estatal. La dada no té res a veure amb els 95,15 euros que l’Executiu destina per habitant a Madrid o els 47,57 euros per als ciutadans de Castella-la Manxa.

Així es desprèn de l’informe presentat ahir pels representants del Bloc i que avui qüestionaran davant el ministre de Cultura Cesar Antonio Molina. El senador autonòmic Pere Sampol, com a portaveu del grup mixt a la cambra baixa, denunciarà avui davant la Comissió de Cultura "el doble espoli" que pateix l’Arxipèlag en materia de cultura i patrimoni i instarà el govern socialista a incrementar les inversions estatals en aquesta matèria.

Les dades presentades ahir vénen referides als exercicis 2004-06 i mostren com en tres anys l’Estat espanyol només ha destinat 7.727.880 euros a les Illes Balears, cosa que representa el 0,56% de la inversió total. Amb aquesta minsa quantitat econòmica s’han de sufragar les despeses de gestió dels Museus de Mallorca i de Menorca, la preservació i conservació d’algunes de les torres de defensa o determinats jaciments arqueològics, tots ells de titularitat estatal.

Així doncs, les Balears se situen en el penúltim lloc pel que fa a inversions en dades absolutes. Només Navarra es col·loca darrere amb una inversió de 5.629.630 euros. Tot i això, l’anomenada comunitat de Navarra disposa d’un règim foral propi que fa que la comparativa no sigui del tot proporcional. Si es té en compte aquesta situació, l’Arxipèlag és la més castigada.

La situació és completament diferent a Madrid, ja que el Govern espanyol hi ha destinat en aquest període 577.701.220 euros, seguida de Catalunya amb 124.690.780 euros. Les dues castelles, la Manxa i Lleó, ocupen la tercera i quarta posició en subvencions i inversions.

La consellera insular de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró i la regidora de Cultura de Palma, Nanda Ramon, denunciaren ahir juntament amb Sampol aquest greuge comparatiu, que el mateix senador qualificà de doble espoli. "Un en matèria fiscal i l’altre en matèria cultural", matisà. Segons els dirigents nacionalistes aquestes inversions "s’haurien d’incrementar prenent com a criteri bàsic el poblacional".

Així les coses, Ramon manté que "com a mínim el percentatge d’inversió que reben les Balears s’hauria d’igualar al percentatge de població, que és el 2,3% del total de l’Estat. Per assolir-ho seria necessari multiplicar per quatre les inversions actuals", apuntà.

Així mateix, si es contabilitzen les inversions culturals per nombre d’habitants a les comunitats, les dades no són gaire esperençadores. Les Balears i Pitiüses també se situen a la penúltima posició del rànquing només per davall del País Valencià amb una inversió de 5,40 euros. El Principat de Catalunya tampoc no gaudeix d’una dades molt satisfactòries en aquest aspecte que el col·loquen en la vuitena posició amb 17,40 euros per habitant.

Multiplicar i actuarLa urgència de multiplicar per quatre les inversions estatals, tal com proposen els dirigents del Bloc, ve lligada a la idea de "combatre el pensament centrista de concentrar tota la inversió pública de l’Estat a Madrid, discrimentant la resta de territoris" apuntaren.

La consellera insular, Joana Lluïsa Mascaró, reclama també la necessitat d’una actuació concreta per als projectes culturals que s’han plantejat des de Madrid. Mascaró insta a dur a terme actuacions concretes com ara la carta de patrimoni arqueològic subaquàtic, rehabilitar poblats talaiòtics, materialitzar les inversions incloses en el Pla de castells o intentar que no s’esbuquin més torres de defensa. Unes necessitats que, segons la consellera, "Madrid té absolutament descuidades".