Admirat per molts, envejat per altres, sempre provocador, enèrgic, vital, conrador d’una prosa fascinant, columnista des de fa vint-i-cinc anys. Tot això serviria per referir-se a Baltasar Porcel, l’escriptor andritxol flamant guanyador de la XXVIII edició del premi Sant Joan Caixa Sabadell amb Cada castell i totes les ombres (la publicació serà a l’octubre). Serviria, però no bastaria.
Retornau a Barcelona com a espai de l’acció del vostre text, per què?
És la ciutat on més he viscut. He viscut molt a Barcelona, a Palma, bastant a Madrid, París i Roma, però on he estat més temps és a Barcelona, que ja mig apareix a Lola i els peixos morts i a Ulisses a alta mar. Aquí tot és Barcelona, perquè volia fer una novel·la sobre les grans forces del nostre temps, els grans castells de poder i les grans forces massificades, la gent, que són totes les ombres. Uns i altres viuen interrelacionats i separats alhora i això és un fenomen essencial a la gran ciutat, la gran creació del segle XX. I la que millor coneixia és Barcelona.
Diuen de vós que sou un dels grans escriptors europeus de la segona meitat de segle XX...
Jo em sent molt més proper a la novel·lística americana. En aquest gènere, el segle XX és dels EUA amb autors com Gore Vidal, Saul Bellow, Heimngway, Philip Roth o Tom Wolfe. A Europa també hi ha escriptors d’aquest ordre com Mann o Huxley, però la novel·la del XX és aquesta i la del XIX és la russa. L’Ulisses de Joyce o Miss Dalloway de Virginia Woolf també són narracions sobre la gran ciutat. En general hi ha un tipus de novel·la que s’obre al món, que és la que jo faig i la que fan molts americans, i una altra europea que tanca la finestra i parla d’un homenet tancat dins una cambra. A mi no m’interessa fer aquesta.
Sembla que la política ocuparà un paper de certa importància a la nova novel·la. Com impregna les nostres vides?
És una tipus d’administració i se suposa que hauria d’anar bé. És com els sabaters. Si els sabaters no fossin bons, aniríem tots a la puta. Una part del llibre és política, perquè hi ha un personatge poderós i ric i un altre esquerranós i el que hi ha entre ells dos és la política. Hi apareix un president de la Generalitat i hi ha els records del passat, però la política no és gaire important a Catalunya, és més important la cultura i l’art. La política sempre ha fracassat i, si no, ha rebut moltes becollades.
Dèieu aquesta mateixa setmana que la pàtria és la ciència...
I és que ho és! La vida me l’ha salvada l’art, la literatura i la ciència. Els EUA són importants perquè cada any al Nobel guanyen els premis científics.
Vós heu fet una llarga carrera i heu construït el mite d’Andratx i en dos dies de telenotícies vos l’han esbucat...
Aquest Andratx no té cap tipus d’interès. L’únic Andratx que existeix és el dels meus llibres i està tan viu com l’Anglaterra de Shakespeare, ben lluny dels alemanys i de la corrupció, un fet que demostra que la creació és més important que la realitat.
Al vostre llibre també apareix un barri que s’enfonsa i que a molts recordarà la crisi del Carmel...
Aquest barri no té nom real a la novel·la, es diu "Rei Conqueridor", un sarcasme que faig amb Jaume I, però en realitat existeix entre la Vall d’Hebron, Collserola i Horta. No obstant això, jo havia escrit l’enfonsament mesos abans que passàs. Amb la literatura pots anticipar fets i jo escric per immersió amb mi mateix, és així com es capten els fets essencials.
Per què un escriptor consagrat com vós es presenta a un premi com aquest i per què aquest i no un altre?
Aquest era un dels pocs que no tenia i era una ocasió. Mirau, el sistema és aquest. Un premi et dóna una publicitat i una afirmació de l’obra, és a dir, publicitat i doblers, i el sistema no permet cap altre mètode. Els editors només volen novel·les com sèries americanes o pseudohistòriques i jo vull fer el que em dóna la gana. I ser un escriptor de categoria no vol dir res, amb cada llibre ho has de provar. Aquesta novel·la és molt bona, però allò bo de veritat encara ho tenc per fer, jo.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La meva àvia materna era andrixola i em va transmetre l'estimació que ella tenia pel seu poble, encara que des de l'any 1928, als setze anys, arribà a Palma per fer-se càrrec, junt amb el seu germà, del desaparegut "Bar Express" a la plaça de la Reina, lloc de trobada de tots els andrixols a Ciutat. El poble d'Andratx té molta sort de tenir un escriptor com és en Baltasar per mantenir l'identitat del poble i encara estar orgullosos de ser andrixols. Personalment vos donc les gràcies.