Montserrat Abelló, amb tot l'honor de les Lletres

La poetessa nonagenària va explicar que "ha estat una gran sorpresa, és el que menys esperava, però després vaig pensar que sí que me’l mereixia i el motiu és la meva catalanitat. Sóc catalana fins al moll de l’os i és una cosa que he d’agrair als meus pares que feien que a qualsevol lloc el català fos la cosa principal".

Montserrat Abelló (Tarragona, 1918), es converteix així en la tercera dona que guanya el premi que atorga Òmnium. Durant la Guerra Civil ensenyà anglès a Barcelona i féu d’intèrpret d’alguns membres de les brigades internacionals. S’hagué d’exiliar primer a França i després a Anglaterra i el destí final fou Xile, on va viure fins al 1960, quan va tornar a Barcelona. Amb 57 anys va poder acabar la carrera de filologia anglesa que havia començat durant la guerra.

Abelló ha desenvolupat una intensa carrera literària en dos àmbits, la creació poètica, iniciada el 1963 i que té un cim cabdal amb Al cor de les paraules, del 2002, el llibre que incloïa tota la seva producció fins aleshores; i la traducció literària tant de l’anglès al català, on ha traduït entre d’altres Iris Murdoch, E.M. Forster i sobretot l’obra poètica completa de Sylvia Plath, Sóc vertical.

La premi d’honor d’enguany va explicar que "en començar a escriure la meva obra vaig escollir el català i gràcies a la llengua he fet alguns poemes bons que no són mèrit meu sinó de la llengua, que és molt bona. Per això accept el premi, perquè enalteix la llengua catalana".

La poetessa assegurà ahir durant la presentació del premi que "hi ha moltes dones que mereixen el premi, i no cal esperar que tenguin noranta anys per donar-los, que per ventura no hi arriben. Jo he tingut la sort de viure molts anys i el premi m’honora molt, però allò important és que facis bé el que fas. Jo només em vaig presentar una vegada a un premi i va quedar desert. A mi, el que em fa feliç són els amics que he tingut, i la connexió que tenc amb els escriptors joves, molts dels quals són amics meus".