Uc: crit fet amb veu falsificada, sia per contrasenya, sia per cridar-se de lluny o sia per moure gresca els desfressats. Amb aquests termes mossèn Alcover definí fa més de setanta anys aquesta manera de comunicar-se dels eivissencs que, d’ençà de l’any 1973, es convertí també en un cant de lluita.
Fou aquest mateix any quan Victorí Planells, Joan Marí Murenu i Isidor Marí pujaren per primer pic a dalt d’un escenari per fer "música popular actual", com la qualificà el mateix Planells.
El repàs a la trajectòria d’aquesta emblemàtica formació eivissenca és la protagonista del tercer cd de la col·lecció dBàsic, que avui regala dBalears als seus lectors.
Han passat moltes rosades d’ençà d’aquell 1973, han estat molts els concerts, nombrosos els dics publicats i moltes les proclames en favor de la llengua i la terra. Així mateix, a partir de 1993 la formació pitiüsa emprengué una nova etapa sota la direcció de Planells i Murenu i amb la intenció d’obrir-se a nous sons, sempre amb la tradició com a premissa. Ara com ara Uc es troba en stand by per motius de feina, encara que això en cap cas no significa que els projectes s’hagin acabat. Davant això Victorí Planells manté que Uc «és una feinada que està per sobre de nosaltres, Uc és molt més". En realitat, Uc ha esdevingut un grup de referència no només a les Pitiüses, sinó arreu dels territoris de parla catalana i dins el món del folk.
La formació sorgí amb la intenció "de fer una música popular actual arrelada a la nostra història com a poble". Això queda reflectit en els primers dos discs, en què hi ha una gran tasca de recopilació dels sons tradicionals d’Eivissa i Formentera. "Avui ja no queda tant de material sense estudiar i, per desgràcia, les fonts orals d’aquesta cultura van desapareixent", assegura. Tanmateix, "no es tracta de fer folklorismes, nosaltres com a grup no teníem intenció de fer d’arqueòlegs musicals, sinó que volem fer cultura popular", apuntà Planells.
Així, doncs, amb el folk i la cançó popular com a premissa Uc inicià també fa quinze anys la nova tasca musical, que ha donat resultats com l’homenatge al poeta eivissenc Marià Villangómez amb el disc Entre la mar i el vent (1996) o les lloades Cançoniues (2001), que tingueren una gran acollida.
Repàs de 35 anys
Avui, aquest tercer disc de dBàsic recull la trajectòria musical de més de trenta anys de feina. dBàsic fa un repàs de la història de la formació amb cançons tan conegudes com Com voleu germans que canti, Flors de baladre o d’altres de més reivindicatives com Eivissa ja no és Eivissa, en què es repassen els desastres urbanístics i ecològics que ha patit l’illa. El golf de Cala d’Or, ses Salines, el dic de Bota Foc, la salinització de l’aigua o la llengua "enximporrada" són algunes de les temàtiques que no passen desapercebudes pels components d’Uc.
I és que la cançó popular també és reivindicativa i ha de mostrar la realitat social d’un indret, en aquest cas de la més gran de les Pitiüses, perquè segons versa la cançó: "Eivissa ja no és Eivissa, és una ciutat reial, que a tot temps s’hi cullen figues sense haver-hi figuerals ".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.