Papers del Japó, de Corea o del Nepal. Rotlos de paper d’embalar, fulls mil·limetrats o un simple quadern de dibuix. Joan Hernández Pijuan (Barcelona, 1931-2005) deixà la seva empremta en una gran diversitat de suports. "Tant li feia si era paper o tela, ell sempre pintava amb la mateixa tensió i amb la mateixa immediatesa", comenta la seva muller, Elvira Maluquer.
Joan Hernández Pijuan. La distància del dibuix és la retrospectiva que, fins dia 18 d’octubre, es pot contemplar a la Fundació Juan March de Palma. En total, 169 obres que recullen la tasca dels anys 1969-2005, des del moment en què Pijuan "sent el seu camí" dins el món de l’art fins a la seva mort ara fa tres anys. L’exposició, que també s’ha pogut visitar a Conca, rep a Palma un significat especial. "Aquesta mostra té molt de Mallorca i dels estius que hi passàrem", comentà l’esposa de l’artista, i reconegué que s’havia sentit "corpresa" davant l’esdeveniment.
Una mostra d’aquesta mallorquinitat són els quadres de cintes, "flors de saló en deia ell", inspirades en els patis de Son Servera. Les obres d’Hernández Pijuan, premi Nacional d’arts plàstiques 1981-84 i Creu de Sant Jordi el 1985, es poden considerar records de la seva existència que, una vegada junts, formulen una autèntica biografia il·lustrada. "Per pintar has de veure, deia sempre ell, perquè l’únic que pintava al natural eren els lliris de Pasqua", comentava Maluquer.
Una tradició, la de pintar lliris, que l’artista repetia anualment, i de manera gairebé ritual, en les seves vacances en una masia familiar, i que ara es poden veure recopilats a Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.