Després de l’èxit de Verigut, tema que el cantant incloïa en el primer disc, Mariano es presenta ara amb un nou treball que, sota el títol Rumb a Menorca i a ritme de rumba, canta i conta les lletres que Tòfol Mus ha escrit sobre l’illa i les seves circumstàncies.
Tots els menorquins que no hagin pogut sortir de l’illa pels preus "abusius" i els "ridículs" horaris de les companyies aèries, es veuran divertidament reflectits a Aerolínies menorquines, un primer single que "després de quatre dies penjat a YouTube ja disposa de més de 2000 visites" assenyalà Mariano.
Aterratge a Menorca
Després d’agafar l’avió amb Rumb a Menorca, el disc compacte aterra a l’illa i el visitant no pot fer res més que exclamar Ai, quin caliu!, a l’hora que gaudeix del paisatge, les festes de poble i "l’escalforeta de l’illa".
Com si d’un publireportatge de l’illa es tractàs, Mariano canta les delícies de Menorca a la vegada que també fa una sàtira al "turisme barat, el de guiri i de lligar" va apuntar el cantant. Així, el lletrista Tòfol Mus escriu poemes rimats, a mode de glosa, on parla de l’amor, a Digues per on vas o de l’arrelament a la terra menorquina, a Socarrell, entre d’altres.
Després d’haver conegut "l’amor de la meva vida" amb Verigut, el menorquí s’anima a traslladar-se fins a Anglaterra a la recerca de la seva estimada i finalment retorna a Menorca fart del fred, el menjar preparat i la boira constant. Tota l’experiència és cantada amb humor a Ni darling ni verigut.
Amb lletra i música de Tomeu Penya, Mariano dóna veu a A Menorca hi ha un rei, una cançó amb la quals el vilafranquer ret homenatge a Nensi, un amic de Ciutadella. El darrer dia de vacances, aquell en què normalment sol ploure "per barrinar la jornada final" queda ben reflectit a No sé...
Una glosa musicada per Joan Bibiloni, que Andreu Bosch i Anglada va escriure a principi de segle, relata amb humor les contradiccions que plantegen per a alguns els llinatges menorquins. El disc clou amb la versió instrumental del Verigut, de mans de la Banda de l’Agrupació Musical de Ciutadella. Aquest nou treball, que serà presentat els propers 13 i 14 de juny al pub Aquelarre de Maó, neix amb l’objectiu de fer que l’oient "s’ho passi bé, balli i rigui amb música de qualitat, molt enfora de la pachanga".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
David: D'enveja, no en tenc gens. Verí, per què? Perquè és una crítica negativa? Si fos positiva, que la definiries com a collonuda i fantàstica? No critic en Mariano com a persona sinó la seva obra. Que en Mariano és músic? Sí. Que es pren la seva feina de forma seriosa? També, o ho sembla. Que la seva obra, malgrat els lletristes i els músics que hi intervenen tenen un nom, és bona? No, de fet és fluixeta, pura paxanga. Artistes menorquins que realment promocionen la cultura illenca i que amb la qual qualsevulla persona s'hi pot identificar: un sudanès, un veneçolà...?: Ponç Pons
Eduard. El teu comentari reflecteix enjeva i verí. Molt verí. Res més.
A jo la música de Mariano em sembla la típica cançó d'hotel per entretenir guiris, de poble. En lloc de subretxar la cultura menorquina més enllà de Menorca, allò que Mariano fa és recolzar alguns dels aspectes culturals més particulars dels menorquins, els quals possiblement no tinguin cap valor per als que no són de l'illa o no coneixen Menorca, o fins i tot per als menorquins com jo que ens emprenya aquesta promoció 'paleta" de la nostra cultura. Esper que un dia, en Mariano, passi del Verigut al Molt Bo o Very Good. Si no, mai no me'l podré pendre seriosament.