Can Alcover, després de 16 anys d'Obra

El casal Can Acolver obrí ahir les seves portes enmig d'una gran expectació i després de setze anys d'obres. L'escomesa no ha resultat gens senzilla per a l'Obra Cultural Balear, ja que la restauració de la casa del poeta no ha estat absenta de polèmica durant més d'un deseni. Ahir però, es féu realitat el somni dels hereus de Joan Alcover que el 1970 llegaren el casal a l'OCB.

A partir d'avui la seu social de l'entitat s'ubicarà al carrer de Sant Alonso, al bell mig del centre històric de Ciutat, per arribar a esdevenir «novament un temple de la paraula». Així ho assegurà ahir el president de l'OCB, Jaume Mateu, qui també destacà que Can Alcover es converteixi en una «balconada oberta al món i a les arts».

La casa lluïa ahir capvespre com fa gairebé cent anys. No bastaren les cadires per acollir la presentació en societat de l'emblemàtic indret que entre 1895 i 1920 es convertí en el centre neuràlgic de la intel·lectualitat mallorquina. Miquel Costa i Llobera, Antoni Maria Alcover, Josep Carner, Santiago Rusiñol, Miquel del Sants Oliver o Miquel Ferrà són només una petita mostra dels escriptors o artistes que s'assegueren enmig d'aquelles parets en la tertúlia dominical instigada de Joan Alcover.

Després de llargs estires i arronses, d'avantprojectes, de permisos d'obra i d'expedients caducats, la direcció actual de l'Obra ha aconseguit que aquest llegat no quedi en el no res i que les estances del pare de la Balanguera esdevinguin ara una casa museu. Damià Pons fou l'encarregat d'iniciar la inauguració oficial, just després que les autoritats assistents a l'acte fessin un recorregut per la casa museu.

«El 1919 s'inicià un cicle literari i cultural en el qual durant 15 anys es publicà literatura culta en català superior a la que havia aparegut durant tot el segle XIX, feta en tots els gèneres i en sintonia amb els corrents europeus de l'època». Amb aquestes paraules el professor Damià Pons inicià una breu explicació del que suposà el treball literari dels protagonistes de l'Escola Mallorquina.

La doble aposta d'Alcover, literària i de mallorquinisme, foren també altres dels elements que destacà Pons durant la intervenció. L'acte inaugural gaudí d'un nombrós públic, sobretot de l'aspectre polític encapçalat per la presidenta del Consell, Francina Armengol, i la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés. Tampoc no hi faltaren la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon; els regidors de l'oposició Catalina Cirer i Rafa Durant; els consellers insulars Joan Lladó i Joana Lluïsa Mascaró; els directors generals Margalida Tous, Pere Joan Martorell i Caty Sweeney; el director d'IB3, Antoni Martorell; el president de l'IEB, Sebastià Serra; el senador Pere Sampol; i Biel Huguet i Biel Barceló.

A aquest llarg enfilall de polítics, s'hi va afegir un nombrós grup de socis i simpatitzants de l'Obra Cultural que varen celebrar la inauguració. Fins i tot les veïnes, les monges de Santa Clara varen assistir a l'acte que fa finalitzar amb una copa de cava i una petita representació de dansa a càrrec de Bel Alzamora als jardins de la casa. Aquell mateix indret, que va ser més d'una vegada font d'inspiració del poeta, assagista i polític que va estar marcat per la interpretació estètica del dolor que feia en els seus versos. La mort dels seus fills i les seves esposes el va marcar fortament encara que ell recordàs l'any 1924 que «no tenc preferència pel dolor com a font d'inspiració; és el dolor que ha tingut preferència per mi».