Miquel Ferrà i Martorell16/05/08 0:00
TW
0

«Fa molts d'anys, quan encara no existien els tramvies, ni els llibres, ni la pigota borda, ni els col·legis, ni els moscards, el món estava habitat per fades, princeses, bruixes i nans. Ara ja no. Les fades han agafat totes la pigota borda; les princeses s'han mort de pena; les bruixes també, des que existeixen els avions i hi ha moixos per les teulades que ja no tenen res per fer; i els nans, pobrets els nans ! Eren tan petits, tan petits que se'ls han menjat les formigues o els hem trepitjat sense voler quan anam a la muntanya o jugam al parc».

El text correspon a una publicació dels primers anys de postguerra. Es tracta del llibre de contes La vareta màgica i del qual era autor un tal Juan Cuentista, pseudònim de Torcuato Luca de Tena. Però el personatge d'aquelles aventures ja era molt famós abans de sortir en els llibres, popular entre totes les nines de l'Estat espanyol: la Mariquita Pérez. Això era una

pepa molt ben feta, molt ben fabricada, que havia tengut un èxit extraordinari en el món de les joguines. El seu preu no era a l'abast de totes les butxaques. Disposava de tot un armari de vestits i complements diversos i la seva cabellera era de cabells naturals. En aquells dies de llargues cues de racionament, mercat negre, fam i misèria, amb mancança de tot, també la indústria de la joquina passava per un mal moment puix que era molt difícil, quasi impossible, modernitzar-ne les estructures. Tot el que apareixia en les escaparates i mostradors de les jugueteries pertanyia als models d'abans del 1936. Hi predominaven els cavallets de cartó pedra amb carro o sense carro, els trencaclosques fets també amb daus de cartró, construccions de fusta més o menys artesanals, ninots de drap, soldats de plom i sobretot la joguina de llauna, la més diversa i sol·licitada i que feia servir els troquels dels anys 20 i 30. Cotxes i autobusos, xarlots i pallassos, avions que no volen i vaixells amb rodes, dirigibles i tancs de la Primera Guerra Mundial, omnibus de dos pisos i tramvies sense riels, locomotores i trens, és a dir llauna troquelada i pintada amb un motoret de ressort metàl·lic al qual es donava corda amb una claueta. Llavors hi havia la joquina esportiva, arcaica i feixuga. Aquelles pilotes de futbol amb cambra exterior de cuiro i interior de goma que a cada punt es desinflava i havia de recobrar l'aire amb una bomba de bicicleta. I parlant de bicicletes, la de pedal fix, i els tricicles amb aparença d'artilugi de començament de segle.I finalment els teatrets de fusta o de cartró amb els seus decorats i personatges. Tot un món màgic per a una situació social dramàtica.