És de color, mallorquina i canta cobla. Concha Buika trenca
tòpics i gèneres amb la seva música, aquesta que canta «des de les
entranyes», i sembla decidida a continuar així en el tercer disc,
Niña de fuego, que sortirà al mercat el proper dia 20 i en
el qual torna a treballar amb el productor Javier Limón.
«Trec la música de mi perquè no em dolgui dins», confessà ahir
la cantant d'origen guineà, que assegurà utilitzar l'art com a
«catarsi» i com a «única religió legítima», perquè quan aconsegueix
col·locar l'eufòria o el dolor en algun lloc s'adona que «val la
pena haver-lo viscut».
En el nou disc, en què barreja la cobla de veu esquinçada amb
els sons del jazz, el flamenc i les ranxeres, repeteix el terme
«Niña» al títol de l'àlbum (fa dos anys va donar a llum Mi niña
Lola), i ho fa molt conscientment.
«És una necessitat, una crida a les dones perquè recuperin les
nines que van portar dins alguna vegada», explicà Buika abans
d'afegir: «les que ens entossudim a viure portam una nina de foc a
dedins, aquesta que és capaç de tornar a començar quan les coses es
torcen i, a més, fer-ho amb fe.»
I és que aquests dos darrers anys sembla que han estat marcats,
en el terreny personal, «per un parell d'històries» que tenen molt
de desamor, de dolor profund en la pèrdua i que, tanmateix, han
resultat ser una cosa «molt positiva», ja que «el desamor és la
primera passa per tornar a estimar-se a un mateix».
«No hi ha res que m'agradi més que estimar les dones, s'ho
mereixen per història», afirmà rotunda. «Nosaltres hem de recuperar
l'al·lota i ells deixar de ser al·lots covards d'una puta
vegada».
En aquesta línia van alguns dels temes, composts per ella, com
Volverás, Mentirosa i Niebla, la lletra del
qual és un poema de David Trueba.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.