Miquel Ferrà i Martorell15/05/08 0:00
TW
0

Els fills de Mallorca tenen, com tots els illencs, un amor intens al seu país, i si en els seus viatges al continent venen els vicis i els trastorns de la península, no els importen en la seva pàtria i només conserven la idea del que han vist, com aquell viatger que recorda de retorn a ca seva els monuments que l'admiraren però que deixà on aquests tenien el seu seient. Potser algun continental ha duit a l'illa semences de la revolució i tal volta les ha escampades per aquest solatge i potser han arribat a treure'n un brot, però la seva terra rebutja aquesta planta exòtica que no podent treure arrels viu un dia raquítica i miserable per a restar resseca en ser ferida pel sol del matí següent. Aquesta illa l'han visitada nacionals i estrangers; uns res ens n'han dit; d'altres la pinten en colors freds; l'opinió general la diu formosa però aquests i aquells convenen que és ben digna de cridar l'atenció de tota casta de persones».

Interessant aquesta visió dels mallorquins. Qui així s'expressa és el novel·lista i historiador barceloní Joan Cortada i Sala (1805-1868) que va estar dues vegades a Mallorca la primera durant el període 1808-1814, és a dir en temps de la guerra del francès, quan ell tenia entre tres i nou anys (diuen que els records d'infantesa són els que resten més profundament gravats). La segona fou l'estiu de 1845, ja des de la perspectiva de combinar l'oci amb el material literari. Dèiem que és curiosa aquesta visió d'una Mallorca pacifista, poc amiga dels conflictes socials, aliena al que pugui passar en el continent. Uns illencs amants de la pau, de la tranquil·litat, de la vida lenta i que quan desitjaven derivar pels camins de l'aventura es convertien en un fra Juníper Serra per muntanyes i deserts de l'altre cap de món o per via marítima com el capità Barceló en les seves expedicions antipiràtiques. Els vessadors de sang, en tot cas, entre les gents de l'illa, assassins dels seus germans, aquells que per exemple es manifestaren a la nostra trista guerra civil (1936-1939), que és, parlem clar, quan un nombre de mallorquins matà un nombre més gran de mallorquins, són el substrat de la mala llavor que ja existí de manera aïllada en el bandolerisme dels segles XVII i XVIII, en els enfrontaments dels bandejats i en els «matasetzes», que sempre n'hi ha hagut. I la llavor de la violència i la revolta és que sempre ens ve de fora? Hi ha el cas de les germanies, que podríem considerar un moviment armat propi. Però voleu dir que no va ser una rèplica de les germanies de València, en altres mots un contagi del virus de la revolució? El que sí veim en mirar els noms dels principals responsables del famós «Alçament» en temps de la guerra civil són cognoms forasters o estrangers (Goded, Zayas, Ruiz, Buonacorsi, etc.). Potser això vol dir alguna cosa. Moria Cortada l'any de la revolució del 68, és a dir, «la Gloriosa» que va fer fora Isabel II . Tot un simbolisme.