Miquel Ferrà i Martorell12/05/08 0:00
TW
0

Wagner estrena a París la més que famosa òpera Tannhäuser, que resulta ser un fracàs de públic i crítica. Com s'explica això? Llavors amb l'amargor de la derrota, afegida a la de la seva vida sentimental, puix que algun temps abans havia estat abandonat per la seva muller, va errant en aquestes dates per diverses capitals europees, desconcertat, sense saber molt bé on trobar una avinentesa per a la seva supervivència artística i econòmica. El geni musical dubta fins i tot de la seva capacitat en un moment de tristesa depressiva. Però el monarca Lluís II de Baviera, el «rei boig» el creu un geni i l'acull en el seu palau. Es converteix en el seu mecenes i el protegeix alhora que reivindica les seves obres, que són representades a la cort i en el teatre de Munic. Tannhäuser serà novament posada en escena i aplaudida.

Tannhäuser, després d'una vida que la moral de l'època considerava molt poc edificant, viatja a Roma per demanar el perdó papal, però aquest li és negat. Amb això s'apodera del seu esperit una fonda desesperació. En el cim de la tragèdia el Landgrave li havia dit: «Ha estat comès un crim espantós. Un fill maleït del pecat ha viscut entre nosaltres sota una hipòcrita màscara. Per això et desterram lluny d'aquí. No pots estar al nostre costat; la nostra llar es taca amb la teva presència i el cel mateix llança amenaçadores mirades a aquesta teulada que t'abriga fa molt de temps. Només un camí et resta per salvar-te de l'eterna ruïna; en fer-te fora d'aquí puc indicar-te'l. Agafa'l. Des de diferents punts dels meus dominis s'han congregat aquí un gran nombre de peregrins penitents. Els més vells han marxat ja. Els més joves es troben encara a la vall. I encara quan sobre la seva consciència només hi pesen pecats lleus, acudeixen religiosament a Roma per a la festa del perdó general». I entorn al personatge Tannhäuser, una rara barreja de món clàssic i de fantasia onírica. Venus, les sirenes, el pastor, els peregrins, el Landgrave, Wolfram, Isabel, uns cavallers... Tot un entorn que pretén ser màgic o que vol, almanco, establir en escena la màgia coreogràfica.

Les localitzacions són molt concretes. Així per exemple, la vall de Wartburg i el Herselberg.

I acaba l'obra amb el cant dels joves peregrins, la qual lletra ens pot semblar una mica «cursi». No oblidem tanmateix que estam parlant del romanticisme. «Salve, oh meravelles de la gràcia salve! La redempció és ja patrimoni del món. En la santa hora de la nit el Senyor s'ha mostrat per un miracle, puix que el gaiato, en mans del pastor, s'ha ornat de fresques flors. Així entre les flames del pecat, ha de reverdir per al pecador la redempció. Proclamant-ho a totes les regions per donar avís a aquell a qui aquest miracle anuncia la gràcia. Déu és superior a tot el que ha estat creat i la seva misericòrdia infinita. Al·leluia! Al·leluia!».