«Fugint del franquisme, Juan Matas acabà a una presó feixista»

-Qui era Juan Matas Salas?

-Alfonso Botti: Era un mallorquí que l'agost de 1939 intentà fugir de l'Illa amb el seu pare i el seu germà i sis amics més. La intenció era arribar a les costes d'Algèria i després anar cap a Buenos Aires, on Juan havia estat de jove. Però l'embarcació amb què ho intentaven va topar amb un vaixell italià, el qual els va recollir. Després de passar un any en una presó romana, el grup acabà reclòs a l'illa de Ventotene, al mar Tirrè, on hi havia un centre de confinament d'opositors al règim feixista. I Matas va romandre a Ventotene fins al 1943.

-Abans d'intentar sortir de Mallorca havia passat tota la guerra amagat. Com s'ho va fer?

-Joan Josep Matas: Va estar ocult Mallorca en diferents amagatalls: una cova, la casa d'un cunyat, més tard en un soterrani. Historiogràficament forma part dels talps mallorquins. És a dir, gent que s'amagava i que després sortia dels caus per tractar d'escapar de l'Illa. Entre ells hi hagué fins i tot importants personalitats del socialisme de llavors, com ara Ignasi Ferretjans. Molts d'aquells talps foren enxampats. De fet, les autoritats franquistes noliejaven vaixells tapadora per capturar-los quan tractaven de fugir.

-Les memòries de Juan Matas també fan referència a les actuacions a Mallorca d'Arconovaldo Bonaccorsi, el conegut com comte Rossi. Què en diu?

-JJM: El situa incorrectament des del punt de vista cronològic, ja que allarga l'estada de Rossi fins a l'any 37, cosa que és mentida perquè sabem que el desembre de 1936 va ser cridat pel comte Ciano perquè tornàs a Itàlia. El que passa és que la projecció mediàtica de Rossi és molt gran i això provoca l'errada. A més hi apareix com si fos l'únic culpable de tota la repressió, cosa que no és certa. La propaganda de tots dos bàndols i la manera d'actuar de Rossi contribuïren a magnificar la seva figura.

-A l'illa de Ventontene conegué diversos opositors antifeixistes que hi eren tancats. Quins en són els més importants?

-AB: Hi havia Sandro Pertini, que després va ser president de la República italiana; Altiero Spinelli, fundador del Moviment Federalista Europeu, que Matas no cita en les memòries; i el músic Giovanni Gagliardi, un personatge que em crida molt l'atenció perquè fou objector de consciència durant la I Guerra Mundial, un cristià corrent i evangèlic sense esglésies. És un personatge curiós, menor i que no s'ha estudiat

-Per què no se'n va anar Matas a l'Argentina en caure Mussolini?

-JJM: Matas i els seus companys aconseguiren arribar a Roma després de moltes peripècies. Un d'ells, Juan Vallcaneras, havia contactat amb el consolat espanyol a Roma i el cònsol els va dir que no havien de témer per la seva vida i que en uns mesos podrien tornar a Espanya. De tota manera, en arribar van estar 20 dies a la presó Model de Barcelona i deu dies a la Provincial de Palma quan tornaren a Mallorca.

-Quin és el valor d'aquestes memòries?

-AB: A banda del valor historiogràfic o l'emocional, quants mallorquins intenten fugir durant la Guerra Civil i acaben passant uns anys a les presons de la Itàlia feixista? Crec que ells són els únics. Açò els fa originals, però no aporta res per canviar la interpratació del feixisme o de la repressió. Són un testimoni, una peça més d'un mosaic que va reconstruint-se, sobretot els darrers anys.